“La vida del buscón”, “Vida del
Lazarillo de Tormes y de sus fortunas y adversidades”, “Libro de
entretenimiento de la pícara Justina”, “La desordenada codicia de los bienes
ajenos”…
Els
protagonistes d’aquestes novel·les són els murris (en castellà, “pícaros”),
individus marginals que utilitzen l’engany per sobreviure. Per aconseguir-ho reneguen
dels seus principis i no dubten a trepitjar els demés. Però, malgrat els seus
esforços, mai no milloren la condició social ni experimenten cap tipus d’evolució psicològica.
No
estic fent un repàs del “Siglo de oro” però, veient els discursos polítics d'alguns candidats, m’ha vingut al cap aquest gènere tan característic
de la literatura espanyola.
Molt enginyós l’article! I un bloc molt interessant!
ResponEliminaGràcies Shaudin
ResponElimina