dimecres, 27 de febrer del 2013

Els cognoms


Fa mesos vaig escriure un apunt sobre la ximpleria de guiar-nos pel cognom d’una persona a l'hora de determinar el seu catalanisme o espanyolisme http://desdelbalc.blogspot.com.es/2012/09/el-cognom-no-fa-la-cosa.html. Permeteu-me, ara, fer una remarca sense que ningú s’escandalitzi.
Tot i que continuo pensant que “el cognom no fa la cosa”  no significa que no m’agradi que els meus siguin catalans -o ho semblin-. Al contrari, m’agrada molt. I encara m’agradaria més dir-me Pagespetit, Rieradevall o Casademont.

Com hi ha persones que estan orgulloses dels ulls o dels cabells, jo me'n sento dels meus cognoms. I ho dic.

  
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

8 comentaris:

  1. Sergi27 de febrer del 2013, a les 15:01

    Jo no estic particularment content amb els meus cognoms, però també sonen a català, i això sí que m'agrada. No fan la cosa, però en aquest cas, 'la cosa' és també ben catalana!

    ResponElimina
  2. Relatus27 de febrer del 2013, a les 15:21

    XeXu, avui dia més que mai! Una abraçada

    ResponElimina
  3. Josep28 de febrer del 2013, a les 4:25

    Estic molt orgullós de no tindre cognoms catalans: no tenim estat (de moment), però tenim una nació forta capaç d'integrar.
    Bretons, castellans, bascos, occitans... ho són els meus cognoms. JO SÓC CATALÀ.

    ResponElimina
  4. Relatus28 de febrer del 2013, a les 12:20

    Josep, el meu home i la meva filla també se senten orgullosos del seu cognom, que tampoc sona a català!

    És genial que siguem tants!

    Una abraçada!

    ResponElimina
  5. Anònim27 de març del 2013, a les 17:11

    Jo si tin Cognoms ben catalans JOSEP PAGES I CANALETA pero dic una cosa quedi clar , UN COGNOM BEN CATATÀ No ta fa SER UN BON CATALÀ . Ja Cognoms que no son res catalans en canvi les persones si son i se senten molt catalanes I Persones en Cognoms ben catalans no son ni se senten catalans he .SER Català es molt facil es volguer sero no tu fa ser ni la llengua ni el cognom es volguer SER Català i prou

    ResponElimina
    Respostes
    1. Relatus28 de març del 2013, a les 16:49

      Sí, el que compta és el sentiment, no els cognoms. Ara bé, això que dius de la llengua ho podríem discutir :) A reveure!

      Elimina
  6. Anònim29 de març del 2013, a les 7:43

    No si jo sóc dels que diu SER CATALÀ ES PARLAR EN CATALÀ . Despres benen altres i me diuen i volguer SER Català pues per aixo ara dic Lo importan es PARLAR EN Català i volguer Ser Català i es aixis aqui ningu se obliga ser lo que no vol ser Que li diguin a MESSI I ESTOPA Tota la vida aqui a Catalunya i encara es hora parlim en català beus a els no els dire mai son catalans ja ja Josep Pages i Canaleta ( CARDEDEU )

    ResponElimina
  7. Anònim29 de març del 2013, a les 7:51

    JO ESTIC ORGULLOS DE SER CATALÀ ..Sóc Català .. NO PAS ESPANYOL .. Tambe estic Orgullos dels meus Cognoms ben catalans en especial el de Pagès per ser el més Català de tots de les fortes arrels de Catalunya es . AMI ME AGRADEN MOLT TOTES LES DONES CATALANES HASTA ME AGRADA LA MEVA TAMBE HA HA

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)