Fa
molt de temps havia habitat el castell un baró que degollava de viu en viu els
joves que anaven a servir-lo i després exhibia els caps a la paret del
majestuós menjador, entre quadres i tapissos, com si fossin trofeus de caça.
La
història del baró sempre m’ha fascinat. Fins el punt que vaig comprar-me una
casa amb vistes al colós petrificat i durant anys, abans d’anar a dormir, he pogut
contemplar la silueta ruïnosa a través de la finestra de l'habitació. El
seu aspecte inquietant no m’ha causat mai malsons sinó tot el contrari, m’ha inspirat els somnis més genuïns.
Estic content perquè demà,
quan entrin al menjador de casa per treure el meu cadàver, alçaran els ulls cap
a la paret i se adonaran del pes que ha tingut el castell en la meva vida.
Caram, quin ensurt aquest final! Ja veig que les aficions del baró han arribat fins els nostres dies, encara que ell ja no hi sigui!
ResponEliminaSi, de vegades les pedres no són mortes. Gràcies pel comentari
EliminaD'això se'n diu viure al límit i morir en conseqüència. Seria interessant poder fer una ullada als somnis genuïns del personatge; segur que no ens decebrien.
ResponEliminaUn relat molt aconseguit i ben narrat, Loreto.!
Faltaria que els entenguèssim! Però estaria bé, gràcies per comentar!
EliminaUn relat inquietant. Aquest baró s'encomanava.
ResponEliminaMaldat encomanadissa! Gràcies per comentar Rafel
EliminaCoi que fort.....potser de tant veure horrors la cosa a esdevingut en tragèdia.
ResponEliminaNo els ha vist però d'alguna manera els horrors li han arribat. No em preguntis com ! ;) Gràcies pel comentari
EliminaOstres, no voldria anar a buscar el seu cadàver... Bon relat Loreto!
ResponEliminaJo tampoc! I no només pel què trobaria sinó també pel què (o qui) em trobaria a mi. Gràcies pel comentari
EliminaÉs el retrat perfecte d'un assassí! Que s'emmiralli en el baró per dur a terme les seves perversions li dóna molta força. Jo també trobaria interessant de veure aquests somnis!
ResponEliminaLa història és repeteix, ja veus! Veure els somnis seria un repte fins per Freud. Gràcies per comentar Sílvia.
EliminaEsteu encaixant bé les peces. Encara fareu quelcom bo.
ResponEliminaNo sé ben bé què vols dir, però sona bé, gràcies!
EliminaNo és gens fàcil fer un relat conjunt. Aquest està eixint bé.
EliminaClavo els caps d'aquests cabrons
ResponEliminaper les setze habitacions.
*
Lo Gayter del Balcó
Rubió i Ors estaria content, Olga. Gràcies!
EliminaGran blog!
ResponEliminaUna abraçada.
HD
Gràcies Humberto!
Eliminaquina sort aquest cadàver que ens podrà contar relats des d'un posició privilegiada.
ResponEliminaPotser sí que podrà però no sé si seran relats! ;)
Eliminafa venir calfreds! molt bon relat i ben escrit!
ResponEliminaGràcies Elfreelang!
ResponEliminaUn relat rodó i dels que fa por!! Felicitats!!!
ResponEliminaGràcies Anna!
EliminaJo també el trobe inquietant... Molt bon relat!
ResponElimina