Les
dones i els homes, igual que els infants, maldem per reafirmar-nos com a
persones demostrant al món la nostra
singularitat. Per aquest motiu hi ha qui es compra roba estrafolària, es pinta
els cabells de colors que no tenen res a veure amb la naturalesa humana o viatja a llocs que ni tan
sols apareixen en els mapes.
De
vegades, però, ens entossudim a creure que tots hem de pensar igual sobre
alguns assumptes i fins ens enfadem quan ens porten la contraria, prenent-nos
els arguments de l’altre com si fossin atacs personals. Per tant, en comptes de valorar la diversitat
d’opinions exigim el pensament únic, sempre que coincideixi amb el nostre és
clar. Llavors diem que “és de sentit comú”.
Escoltar
els nens i nenes ens pot ajudar a adonar-nos que el sentit comú no sempre es
tan cert com pretenem. Proust ens posa un bon exemple: “M’agrada més l’altra
pruna perquè té un cuc” li diu un nen a la seva mainadera, la qual s’havia
entestat a comprar-li una pruna sense cuc per berenar.
Tens tota la raó, sobretot mb els noms "que no apareixen ni al mapa". M'hauria agradat anar a Navamorcuende, a Roscoff i a Castropol, i ves que no me n'hi vagi qualsevol dia...
ResponEliminaBé, sí que apareixen al mapa, però els dos últims no sembla que siguin d'on són.
Bé, no són massa lluny (els he buscat al google),segur que són bonics :)
ResponEliminaM'agrada la decisió heroica del nen, perquè amb la seva manera de fer, la pruna ha esdevingut, de fet, una pruna heroica, un lloc on, potser, també caldria anar de viatge. Sigui com sigui, ho deixo a les teves mans, Loreto.
ResponEliminaSeria un bon viatge i el cuc, un acompanyant interessant!
EliminaA los niños (pienso en "El traje del emperador") no se les pasa nada por alto.
ResponEliminaEstupendo ejemplo el de Proust.
És veritat, si estem atents podem aprendre molt d'ells. Gràcies per comentar!
Elimina