divendres, 1 de febrer del 2013

La literatura epistolar


Avui dia escriure una carta és gairebé romàntic. Entremig de paperassa, factures i resguards bancaris, però,  viatgen unes lletres molt especials: les que els infants envien als reis mags, al Pare Noel i fins al ratolinet Pérez.

No són tan emotives com les cartes des del front que ha recollit l'Eloi Vila ni estan tan ben redactades com les que van intercanviar-se Mercè Rodoreda i Joan Sales; Però  són dels nostres fills i filles i, només per això, ens meravellen.
Animem-los a escriure-les. Que  no es conformin a enumerar les joguines que desitgen sinó que omplin el paper de raons i il·lusions.  

I retem, de passada, un petit homenatge a un gènere que és a punt de desaparèixer.

http://www.illadelsllibres.com/2012/10/10/eloi-vila-presenta-cartes-des-del-front/

3 comentaris:

  1. Puntualitzo, Loreto: s'escriuen cartes.
    Mantinc correspondència amb persones que m'interessen i a qui jo em sembla que interesso, per això se'n diu correspondència.
    Via e-mail.
    Escriure a mà em fatiga l'articulació del dit polze. Fantàstic poder teclejar, doncs. I si recollim aquestes correspondències, i d'altres en el mateix sentit, continuarem sent rics en el gènere epistolar.
    No generalitzem ni enterrem prematurament, doncs.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser sí que m'he embalat massa... el que passa és que no conec ningú que utilitzi el correu electrònic per escriure cartes. Només el fan (faig) servir per missatges curts, per reenviar acudits o per temes de feina. Però ha de ser maco i me n'alegro que el gènere s'hagi actualitzat. Una abraçada!

      Elimina
  2. Deus conèixer poca gent de qualitat que sigui lluny. Si tens la gent de qualitat a prop, no et cal el correu...
    No és que s'hagi actualitzat el gènere, és que mai no ha deixat d'existir.
    Informació, estimada Loreto, abans d'escriure.
    Salut sempre.

    ResponElimina