diumenge, 19 de maig del 2013

Aprofitar allò que encara no ens han pres


Alguna vegada ja he expressat la meva satisfacció de saber que hi ha gent a qui li agrada la lectura. Anar a la feina, o a on sigui, amb la novel·la sota el braç i trobar persones que ja l'han enllestida i que, a més a més, volen donar-me el seu parer és un goig. Llegim per divertir-nos, per evadir-nos, per conèixer noves històries... el motiu és el menys important. La qüestió és passar-ho bé.

A pesar de tot, és pot viure sense llegir ni una sola pàgina i no ser necessàriament una persona inculta, ni mancada d'imaginació, ni superficial. De la mateixa manera, el fet de llegir molt no ens garanteix no ser-ho.

Els aficionats a la lectura, però, tenim un gran avantatge: la facilitat per accedir als llibres. Tant si els comprem -no són cars, sobretot les edicions de butxaca, els llibres de segona mà o els digitals- com si els anem a buscar a la biblioteca no tindrem cap problema per abastar-nos-en.

A part d'això, arreu del país hi ha un munt d'iniciatives relacionades amb la lectura: rutes literàries, lectures en veu alta, xerrades amb els autors, exposicions, contacontes, presentacions de llibres, clubs de lectura etc.

Sense anar més lluny, durant els mesos de maig i de juny la Casa de Cultura de Girona, que depèn de la Diputació, està duent a terme un cicle anomenat “7 + 1. Els escriptors a la cuina (literària)” on autors de casa nostra ens parlen del propi procés d'escriptura, de les tècniques que utilitzen i de les seves manies -confessables-. El cicle no s'adreça només a persones que escriuen sinó a aquelles que volen accedir a un segon nivell de lectura, fixant-se en altres aspectes que no sigui només la història i els personatges.

Màrius Serra, escriptor, presentador i periodista, autor de “Plans de futur” (premi Sant Jordi 2012), va ser l'encarregat d'encetar el cicle, ara fa dues setmanes. No vull entrar a valorar si és un autor mediàtic però crec que tots estaríem d'acord a considerar-lo un escriptor de renom. 

Tot i ser conegut, doncs,  en prou feines vam assistir  nou o deu persones a la conferència, comptant els periodistes. Desconec si Màrius Serra va estranyar-se o si està acostumat a parlar davant d'un públic escàs quan el conviden a aquesta mena d'actes. Sigui com sigui, no va desanimar-se i va regalar-nos una xerrada amena i , sobretot, interessantíssima.

La setmana passada va ser el torn de l'escriptora Llúcia Ramis, escriptora més novella i menys coneguda. No puc explicar-vos com va anar perquè, per raons que no venen al cas, no vaig poder assistir-hi.

Aquest dimarts està previst que vingui en Jordi Coca. Vull creure que hi haurà molta gent interessada però l'experiència m'inclina a pensar que tornarem a ser quatre gats.

Ignoro com funcionen aquest tipus d'iniciatives culturals ni en quins criteris es basa l'Estat a l'hora d'atorgar subvencions però em temo que, tenint en compte la situació de les arques públiques, la poca consideració dels dirigents espanyols vers la cultura -especialment la catalana- i la manca d'interès que mostrem els ciutadans, no tardaran a desaparèixer.

És una llàstima perquè segurament aquests diners (pocs en proporció a altres partides pressupostaries) s'acabaran dedicant a altres assumptes. No a crear ocupació ni a millorar l'ensenyament o la sanitat, sinó a modernitzar l'exercit espanyol, a mantenir sous astronòmics o a subvencionar bancs. Alguns s'hi avindran de grat.

14 comentaris:

  1. Estic amb tu. Cada cop sembla que la gent està menys interessada en aquestes propostes culturals tan enriquidores i és una autèntica llàstima.
    A la meva ciutat també han passat coses així i fa molta pena veure com sempre acabem sent els quatre gats de sempre els que ens interessem per coses així.
    Ells s'ho perden, clar, però això no treu que és una llàstima. :(

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo, alguns cops, pagaria per assistir-hi i resulta que ni essent de franc omplen la sala. Una llàstima, sí

      Elimina
  2. Em va soptar també que fa poc vaig anar a una xerrada d'en Marti Gironell i Salvador Macip que ja són pesos pesants de la literatura i només erem una vintena de persones.
    Ens va anar bé que al final varem poder parlar com si fos una tertúlia d'amics. Però no deixa de ser estrany la poca assistència.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deu dependre de la publicitat que se'n fa. Jaume Cabré va omplir un auditori amb el "Jo confesso" i, en canvi, l'Albert Sànchez Piñol només va poder convocar 9 persones. Però era abans que publiqués Victus.

      Elimina
  3. Amb tot això visc certes contradiccions. Bé, en una cosa no dubto gens, naturalment m'agradaria que el pressupost per subvencionar la cultura fos molt elevat, que s'invertís en cultura perquè és bo per la gent i el nivell del país. Però bé, ja sabem en quina mena de país vivim.

    El cas és que jo sóc lector empedreït i sempre vaig amb un llibre sota el braç, com dius tu. D'un temps ençà m'esforço per llegir autors de la terra perquè m'agrada fer país, i també, sobretot, perquè val la pena. Però no sóc massa donat a actes d'aquests, d'alguna manera trobo que saber com es cuina un llibre (manera de dir-ho que no m'agrada especialment...) fa perdre la màgia, com conèixer blogaires. Són opinions estrictament personals, eh. Prefereixo agafar un llibre i pensar que el que l'ha escrit està en un pla superior. No és veritat, ja ho sé, però és l'escriptor. Puntualment m'agrada, però no sento la necessitat d'apropar-me als autors. No sé si m'explico. I encara sé menys si això li passa a gaire gent. Jo veig molta gent llegint al transport públic, trobo que més que fa un temps, i és una cosa que m'agrada veure. La salut lectora no ha empitjorat. El que no sé és si aquesta mena d'actes la poden afavorir o no.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com que hi assisteix poca gent, no crec que aquests actes influeixin en les costums lectores.
      Bé, a mi sí que m'agrada que m'expliquin les "interioritats" de les novel·les que m'han agradat, sempre els treus més suc. La màgia ja la té la novel·la per sí mateixa, si és bona. Però entenc a què et refereixes.

      Elimina
  4. Una de les meves preocupacions és la poca afició de la gent jove a llegir.
    Una cosa, que per mi, forma part de la meva vida tant com menjar o respirar...
    Bones iniciatives han d'engrescar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si la gent jove llegeix menys o si són poc exigents amb el què llegeixen i es deixen portar massa per la moda. Però és molt interessant aqt tema

      Elimina
  5. Els nivells d'assistència als actes literaris (o d'una mena semblant) sovint són sorprenents. Potser per causa de la mateixa naturalesa del fet literari, cultural, la repercussió del qual és imprevisible per definició.
    Però hi ha una altra raó, encara. Que tu insinues molt subtilment. Alguns autors són molt venuts però poc llegits, poc seguits, poc valorats. I hi ha un moment que la cosa grinyola, o que es veu el llautó.
    Darrerament ho hem pogut comprovar a la meva comarca, i fins se n'ha parlat en alguns cercles.
    Autors considerats "secundaris" (fora dels circuits de les grans editorials) han aplegat molt de públic, moltíssim (per exemple: una cinquantena de persones en la presentació del darrer llibre de Josep Comas, amic meu, que es paga l'edició ell mateix); i, en canvi, com tu assenyales, altres autors, considerats "de renom" (de renom injustificat?) han quedat gairebé sols en les presentacions.
    Caldria veure si aquests autors "de renom" són tan bons com alguns empresaris ens han volgut fer creure. Jo no ho sé, me'n dubto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com pot ser que la gent compri llibres i no els llegeixi? Queda bé avui dia dir que es llegeix? Fins ara mai no s'havia considerat un moda diria.

      Elimina
  6. un cosa es que m'agradi llegir, l'altra es que m'interessi el que un autor diu en aquestes xerrades, que està clar que gens. Bé, si algun dia ve en Terry Pratchett ja m'avisaràs, oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uis no sé qui és. Ara ho busco al google, però segur que t'aviso eh :)

      Elimina
  7. Això de "pesos pesats" (si no és en quilos...)o gurus de la literatura, o escriptors de neó, o secundaris /de renom, no vol dir certament, com opineu aquí alguns amb bon criteri, que siguin bons literats. La propaganda ho fa tot, i la gent, poc formada, segueix com un be. Ja es veu amb els poetes-pastanaga que ens posen cada any com a lema, i la gent que s'hi apunta per quedar bé.
    És clar que ens falta experiència de saber triar lectura, però tinc l'esperança que l'anirem adquirint si ens hi posem.
    Loreto, el cineasta Herzog no va escriure una novel·la, sinó que eren les notes del viatge que va fer; en principi no les volia publicar, però trobo que van fer molt bé de convèncer-lo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, el fet de ser un escriptor conegut no vol dir ni que sigui bo ni que no ho sigui. Com dius, hem d'aprendre a triar els llibres!

      Elimina