divendres, 16 d’agost del 2013

L'Osman se les sap totes


Quan l’Osman, propietari d’una botiga de records de la Plaça Catalunya, va veure arribar l’autobus de turistes va posar-se les mans al cap. Els barrets de mexicà feia dies que s’havien esgotat i  acabava de vendre l’última barretina catalana a una parella d’anglesos residents a Gibraltar.

Però l’Osman, acostumat com a estava a treure diners de sota les pedres, va tenir una pensada. Va agafar un grapat de barrets de palla  que aquell estiu no havien tingut requesta i va tenyir-los de groc canari. Va apilonar-los fora de la botiga sota un cartell que posava: “Barret oficial  + entrada per la cadena humana a 4 euros”. Amb poc més d’una hora els havia venut tots. 


Proposta estiuenca del blog de la Carme "Col·lecció de moments"  

Fotografia del blog de la Consol "Hora Blava" 

Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

21 comentaris:

  1. Carme Rosanas16 d’agost del 2013, a les 9:47

    Molt bo, Loreto, m'encanta... Crec que tu també te les saps totes!!!

    Gràcies per participar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Relatus16 d’agost del 2013, a les 12:12

      Gràcies Carme. I gràcies per inspirar-nos amb les propostes interines d'estiu!

      Elimina
  2. Helena Bonals16 d’agost del 2013, a les 9:54

    A mi també m'agrada! Molt ben trobat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Relatus16 d’agost del 2013, a les 12:13

      Gràcies Helena, aquest estiu el color groc sempre em fa pensar en la mateixa fita

      Elimina
  3. Lluís Bosch16 d’agost del 2013, a les 11:10

    És un text boníssim!!! He trobat el teu blog a través del blog d'en Puigcarbó... i me n'alegro. L'autocríticica és tan necessària com el pa...!

    ResponElimina
  4. Sílvia 16 d’agost del 2013, a les 12:35

    Demà mateix me'n vaig a buscar la botiga de l'Osman. Jo també hi vull participar amb un barret groc ;) Molt divertit, Loreto!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Relatus17 d’agost del 2013, a les 2:33

      Sí, amb el barret, les fotos des de l'aire quedarien maques. Gràcies Sílvia

      Elimina
  5. Josep16 d’agost del 2013, a les 13:50

    M'ha agradat molt, a part d'això no saps com celebro que s'acabessin els barrets mexicans. A veure si s'estén l'exemple i també s'acaben els barrets de torero

    ResponElimina
    Respostes
    1. Relatus17 d’agost del 2013, a les 2:34

      Ui, per sort l'Osman no fa "apologia de l'assassinat" i no en ven, de barrets de torero

      Elimina
  6. M. Roser16 d’agost del 2013, a les 13:55

    No sé si als turistes japonesos, principals autors, amb diferència, de les fotos barcelonines, els atraurà molt la idea...

    ResponElimina
  7. Glo.Bos.blog16 d’agost del 2013, a les 14:39

    Un home de recursos en Osman! Encara que ha tu tampoc te'n falten per treure un relat boníssim de la foto de la Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Relatus17 d’agost del 2013, a les 2:36

      Tal com estan les coses, hi ha oficis on aquesta mena de recursos són imprescindibles. Moltes gràcies Glo.Bos-blog!

      Elimina
  8. Joana16 d’agost del 2013, a les 23:23

    Com sempre, la imaginació al poder! :)

    ResponElimina
  9. Sergi17 d’agost del 2013, a les 1:11

    Mira com s'espavilen alguns per guanyar-se la vida! Estic segur que aquest és un procedir molt habitual entre els comerciants d'aquesta mena!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Relatus17 d’agost del 2013, a les 2:38

      Segurament XeXu, al cap i a la fi són "minucies" si ho comparem amb la manera de procedir d'altres col·lectius més mediàtics

      Elimina
  10. Elfreelang17 d’agost del 2013, a les 4:11

    això si que és treure profit amb enginy! molt bon relat Loreto!

    ResponElimina
  11. Garbí2417 d’agost del 2013, a les 11:34

    Coi doncs a comprar-ne més que es venen com xurros....

    ResponElimina
  12. Rafel27 d’agost del 2013, a les 7:36

    Bona col·laboració amb la cadena i si fa solet encara millor.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)