dijous, 19 de setembre del 2013

Ruta 66



fotografia d'aquí



Va morir d'èxit i avui només queden quatre botigues de records i un museu.
La carretera que va desplaçar-la, menys romàntica, menys popular, més ferma,  encara hi és. 

* La meva participació a Relats conjunts 
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

17 comentaris:

  1. Carme Rosanas19 de setembre del 2013, a les 14:20

    M'ha agradat molt això de "va morir d'èxit"

    Un relat molt imaginatiu, Loreto!

    ResponElimina
  2. kweilan19 de setembre del 2013, a les 15:00

    Bon relat!

    ResponElimina
  3. KRT19 de setembre del 2013, a les 15:56

    La carretera 66 hi continua sent: en vaig fer un tros l'any passat, des de Flagstaff (Arizona) fins a Santa Mònica, a los Ángeles. El que passa és que, tret de les quatre botigues retro que hi ha al començament, amb autocars i turistes, després és una carretera molt poc transitada. Els turistes van per les autopistes, però la 66 hi és, amb revolts, pujades i baixades i ben pocs pobles i benzineres (Kingman, Oatman, Needles) i travessa el desert de Mojave abans d'arribar a Barstow, Pasadena i Los Ángeles. Realment, en molts trams és una autèntica carretera fantasma. Sense pobles ni cotxes ni turistes.

    ResponElimina
  4. Sergi19 de setembre del 2013, a les 16:08

    Renovar-se o morir, diuen. La nostra tendència a fer les coses més grans, més noves...

    ResponElimina
  5. 優次 (Yuji)19 de setembre del 2013, a les 22:04

    Segurament és una carretera que li porta records a molta gent, motiu pel qual encara es conserva ;)

    ResponElimina
  6. Joana20 de setembre del 2013, a les 0:13

    Clar i contundent!

    ResponElimina
  7. Sícoris20 de setembre del 2013, a les 10:22

    Ras, curt i directe. M'ha agradat!

    ResponElimina
  8. M. Roser20 de setembre del 2013, a les 11:15

    Molt ben sintetitzat...Jo la trobo fantàstica aquesta carretera, llàstima que tingués un trist final, a mans de l'augment de la circulació...
    Petonets.

    ResponElimina
  9. Garbí2420 de setembre del 2013, a les 11:52

    Res dura per sempre, encara que hi han coses que du ren molts anys.

    ResponElimina
  10. Elfreelang21 de setembre del 2013, a les 4:02

    condensat dius molt....

    ResponElimina
  11. jpmerch21 de setembre del 2013, a les 23:51

    Per això ara fan les carreteres amb rotondes, per a afegir-los romanticisme i popularitat.

    ResponElimina
  12. Alba22 de setembre del 2013, a les 2:07

    M'agrada això que dius de "Va morir d'èxit". El temps sovint ho esborra tot.... però ho esborra perquè nosaltres no tenim ganes de conservar segons què.

    Molt bona aportació!

    ResponElimina
  13. Rafel22 de setembre del 2013, a les 10:12

    Potser ha estat un nou canvi de decorat.

    ResponElimina
  14. caterina23 de setembre del 2013, a les 3:54

    Hi ha finals i finals i dels més tristos que hi ha un d'ells és morir d'èxit. Molt ben trobat el relat! :)

    ResponElimina
  15. Francesc Puigcarbó23 de setembre del 2013, a les 12:54

    idealitzada per la lectura d'on the Road de Kerouac, sempre l'havia volgut fer, pero alguns que fa poc l'han fet, m'han dut al desànim.

    ResponElimina
  16. artur24 de setembre del 2013, a les 11:21

    Els "mites" mai no moren !
    Una abraçada !!

    ResponElimina
  17. Biel Coramet27 de setembre del 2013, a les 14:47

    les referències més serioses que en tenc són de rayo mcqueen

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)