Era la primera vegada des que els pares no hi eren que l’Anna tornava al poble. Va estacionar el cotxe
com va poder, va agafar l'Arnau de la mà i van acostar-se caminant fins a la
plaça.
Va mirar el rellotge.
Faltaven deu minuts per les cinc i catorze. El nen, assegut a terra, s'entretenia comptant cromos. L'Anna va aprofitar per donar un cop d'ull al seu voltant però cap cara li resultava familiar.
- Em permets?
- Em permets?
En
veure’l l'Anna va aguantar-se l’alè. Duia un pentinat diferent però la fesomia era la
mateixa. Per ella sempre seria el fill de la Ramona de la carnisseria. Després
de tant de temps, la panxa li tornava a fer rau-rau.
Feia quinze anys ella en
tenia tretze i en Jaume, divuit. "Vols ballar?" li havia dit una
vegada dins l’envelat. "No, gràcies" solament va poder respondre-li
ella, tot apressant el pas. Abans d'arribar a la sortida l'Anna va girar-se just a temps d'atrapar-li la mirada. L’orquestra tocava The Lambada.
L’endemà al matí va agafar les nines de
paper i les va fer ballar a l'envelat fins que la seva mare va cridar-la per dinar. Fou l’última vegada que va jugar-hi abans de fer-se gran.
- Això quedarà maco- va dir ell
- Sí. Arnau, rei, vine a aquest costat - va dir, situant el nen entremig d'ells dos
Les campanes de l'església repicaven per la llibertat i pels altaveus sonaven "Els Segadors". Ben segur que aquell dia naixerien moltes històries d'amor. Per la seva, però, ja era tard.
Per la Diada dono la mà a en Jeremies Soler, autor del blog "Nuesa literària". Que tingueu una bona lectura.
Ostres, una història amb final agre, esperem que no tingui res a veure amb el resultat de la cadena!
ResponEliminaXeXu ja hem vist que no!! Visca la llibertat!
EliminaGràcies per la història tendrament tristoia... que no pas agre, eh?
ResponEliminaBona Via o Bones Vies i bona diada.
Gràcies a vosaltres, Carme!
Eliminales bones històries mai tenen final feliç que hi farem....però la nostra cadena segur que tindrà un principi i un final sense talls.
ResponEliminaBona diada i visca Catalunya
La història de Catalunya segur que tindrà una continuació ben feliç. Visca Catalunya, Joan!
EliminaI qui ha dit que això és el final de la història?... Hi pot haver un demà!! :-))
ResponEliminaI tant, sempre hi ha un demà!
EliminaUna història que mou sentiments oblidats, tot i així res va impedir que s'unissin en un desig comú. :)
ResponEliminaAferradetes i bona nit!!
Una abraçada sa lluna, algun dia tothom qui ho vulgui estarà unit :)
EliminaSalut i Bona Diada.
ResponEliminaSalut Montse, ara toca seguir fent via :)
EliminaPotser no és tard del tot... M'ha agradat molt el teu relat, està ple de sentiment.
ResponEliminaEt desitjo una molt feliç Diada i també que gaudiu d'eixes milers i milers i milers de mans unides... segur que serà un dia amb molt bones sensacions i també inolvidable :)
Salut!
Va ser fantàstic Ximo, un petonàs!
Eliminauna història bonica i trista.
ResponEliminabona diada!
Sí, però avui la tristesa està dins del calaix. Visca la llibertat!
EliminaA mi m'agraden els finals catastròfics, però els tristos no.
ResponEliminaBona diada!
jejej de fet a mi també m'agraden més catastròfics :) Però no per la Via eh
EliminaUn petonàs!
Una bonica història, tot i que trista. La cadena serà un èxit, ja no hi ha aturador!.
ResponEliminaBona Diada, Loreto!
Ho ha estat, Audrey. Ningú podrà parar-nos :)
EliminaBona diada, Loreto!!
ResponEliminaJa falta menys, Josep!
Eliminabona diada!
ResponEliminaHo va ser, Elfreelang! Una abraçada
EliminaBona Diada, Loreto!
ResponEliminaEntre tots, la vam fer possible Víctor :)
EliminaMai es pot guanyar tot, a vegades cal perdre alguna cosa per guanyar-ne d'altres. I 2 hores poden ser més viscudes i sentides que 2 anys!!!!! :)
ResponEliminaBona diada!
Dolors
Catalunya té molt a guanyar. Salut i bona cuina, Dolors!
EliminaBona Diada, Loreto!
ResponEliminaVa ser genial, Alfred. Gràcies pel post que vas regalar-nos :)
EliminaM'ha encantat el teu relat. Espero i desitjo que hagis passat moments amb molts pessigolleigs a la panxa, i que mai no se t'acabin. :-)
ResponEliminaGràcies! Em sembla que els pessigolleigs tot just acaben de començar :)
EliminaVa ser molt bona pel país!! Una abraçada
ResponEliminaBuf, sí... m'encanta la teva deformació professional, Marta! Un petonàs
ResponEliminaQuantes i què complexes emocions es deuen haver barrejat ahir. Un bon enfocament.
ResponEliminaGràcies Sergi!
EliminaVibracions, magnetismes.
ResponEliminaBona independència, Loreto.
I tant que ho serà! :)
Eliminasegur que hi habien moltes histories agafades de les mans el dia 11, pero la teva m'encanta
ResponEliminagracies per participar !!
Cap no és com la que vam fer entre tots, ja queda menys!
Elimina