Molts pares i mares estem convençuts
que, si aconseguim transmetre als fills l'amor per la lectura, els
estarem llegant un món ple de sensacions i coneixement i obrint-los
les portes a un univers apassionant i ple d'oportunitats.
Però la lectura no pot imposar-se.
Obligar a llegir no converteix els infants en lectors. Cal que sentin
curiositat, que els captivem amb arguments i, sobretot, amb
paciència.
D'entre el munt de consells que podem
trobar a la xarxa voldria ressaltar-ne dos d'importants:
- Els infants han de veure que els pares llegim per plaer, no per obligació.
- Els pares i mares no hem de criticar els llibres que tria el nen, com a mínim mentre encara no hagi assentat l'hàbit lector
Ni el pare ni la mare no han sigut massa lectors. De fet no han donat mai importància a la lectura i, en conseqüència, tampoc ens han prohibit cap llibre, fet que ha permès que la meva germana i jo hàgim pogut llegir de tot a qualsevol edat.
La majoria dels títols que us presento vam treure'ls de la biblioteca del poble i els altres havien pertanyut
als pares, veïns o familiars. Veureu que hi ha de tot, des de clàssics de la literatura juvenil fins a novel·les roses.
Els experts no recomanarien molts
d'aquests llibres, entre d'altres coses, pels dubtosos valors que
transmeten o per ser políticament incorrectes. Però nosaltres llegíem tot el que
ens queia a les mans i no crec que ens fes cap mal. Al contrari,
penso que, a la llarga, ens ha ajudat a saber triar millor.
Per acabar us deixo l'enllaç del Projecte Lexcit, que aquest curs es durà a terme a vint escoles del país i que necessita voluntaris :)
Quina gràcia! Jo també m'havia fet un tip de llegir novel·les d'Enid Blyton i de la sèrie "Puck"... per no parlar dels tebeos!
ResponEliminaPel que fa a la canalla, penso que tens raó: per pur instint de contradicció, tot allò que se'ls imposa ho acaben avorrint.
Ui la Puck! A més de llegir-lo, havia jugat un munt de vegades a que estava en un internat. Quines coses! Que se'n deu haver fet de la Enid Blyton?
EliminaUf, en reconec molts d'aquests!
ResponEliminaM'agrada el darrer paràgraf sobre els dubtosos valors que transmeten. Crec que moltes vegades els llibres per a xiquets són avorridíssims precisament pels "bons valors que transmeten". És com si els xiquets s'hagueren de posar a menjar àvies per llegir la Caputxeta! Crec que els subestimem. La meitat dels llibres que vaig llegir de menuda serien censurats pels mestres (però els meus pares no me'n van censurar mai cap). Però sembla que no em van fer cap mal irreversible... Segueixo llegint, cada dia més, bons llibres i dolents.
El projecte em sembla fantàstic però... no estic a Catalunya!
Entenc que els mestres s'esmercin a recomanar "bons" llibres... però censurar lectures a un infant que vol llegir trobo que és una mala pràctica. Tens raó, hi ha llibres avorridíssims per xiquets, tant que no poden "enganxar" a ningú.
EliminaDe les lectures que venen de gust no n'hi ha cap de dolenta.
ResponEliminaI en cas que sigui una lectura poc "educativa" sempre n'hi haurà d'altres per contrarestar.
EliminaDéu n'hi do la col·lecció. Comparteixo l'opinió, aquesta és una discussió que un cop vaig tenir amb el meu germà. Ell advocava per llegir llibres de qualitat, i jo li deia que aquells que no tenen l'hàbit lector, se'ls ha de deixar llegir el que vulguin, altrament no s'enganxaran. I que llegir sempre està bé, independentment del que sigui, és un costum molt bo. Imagina't amb els nens! També crec que és important que els nens vegin llegir els pares, amb naturalitat. No és garantia, però forçar-los no serveix, i si veuen que és un hàbit que els pares gaudeixen potser s'interessaran per ell, per descobrir què captiva tant els pares.
ResponEliminaCom a molt podem parlar-los bé d'algun llibre i deixar que soni la flauta. Però que un llibre ens hagi agradat a nosaltres no vol dir que els hagi d'agradar a ells! Que ens vegin llegir, com dius, no és garantia però crec que ajuda força. Una abraçada XeXu
EliminaEstic d'acord amb tu, Loreto, la lectura per plaer no es pot imposar, s'ha de saber motivar els nenes i nenes...
ResponEliminaPodria donar-ne unes quantes raons de com fer-ho, però penso que la més important , és predicar amb l'exemple, que vegin als pares llegir...
Malgrat tot cada infant és un món i les mateixes motivacions no són vàlides per tots...Jo tinc dues nebodes que són germanes, la gran des de petita ha estat una menja-llibres i en canvi la petita doncs no té tant d'interès, i a casa han vist l mateix. Es que tampoc podem pretendre que a tota la mainada li encanti la lectura, perquè igual que els grans, alguns preferiran la música o fer esport, o jugar als escacs, o perquè no, les maquinetes( sense passar-se)...
M'ha fet molta gràcia tota aquest rastellera de llibres, vaig llegir Corazón i sobretot, els tebeos, entre ells el Capitán Trueno que me'ls deixaven els nens que anaven al cole amb el meu pare, també recordo les Pàgines Viscudes d'en Folc i Torresi i de més petita, la Florita que cada setmana me la compraven els meus oncles una temporada llarga que vaig viure amb ells i recordo que valia deu rals, o sigui dues pessetes i cinquanta cèntims, i no n'havia vist cap més des d'aleshores...
M'agrada aquest nou projecte, a veure si és efectiu.
Tens raó, no podem pretendre que tots els nens llegeixin però... es perdran tantes coses si no ho fan :)
EliminaVeus? Jo el capitán Trueno no vaig llegir-lo mai, a casa no el tenien. En canvi si que vaig empassar-me tota la col·lecció de Roberto Alcazar y Pedrin i del "Jabato".
De la "Florita" només en tenia un de la meva mare però el recordo bé perquè vaig dedicar-me a copiar tots els dibuixos, que m'encantaven. Una abraçada
Recordo el primer nen que vaig cuidar fent de cangur. La seva mare opinava exactament igual que tú. Ella, gran lectora, mai va voler imposar res i el seu fill, cada matí esmorzava el iogurt amb tebeos del Mortadelo y Filemón. I li encantaven.
ResponEliminaSegurament, m'agrada pensar, que avui és un gran lector.
Perquè si, llegir ha de ser un plaer i no una obligació.
Comparteixo molts dels llibres, especialment El zoo d'en Pitus, Puck, Esther, las joyas literarias.... En canvi mai vaig ser de Los cinco sinó més aviat delsa Hollister. Coses que passen.
Aquest nen tenia molts de punts per ser un gran lector, segurament ho és!
EliminaOstres, Los Hollister també me'ls vaig llegir! Jo volia ser com la Holly! :)
M'ha encantat el teu post!
ResponEliminaMolts d'aquests llibres i tebeos rondaven per casa. Jo també penso que s'ha de ser una mica eclèctic a l'hora d'escollir, i això ajuda a tenir més criteri. A demés no tothom té el mateix gust.
La Florita deu tenir la meva edat!
A casa sempre hem sigut lectors. Els dos ex, pares dels meus fills, també.
ResponEliminaPerò ells no han seguit, malgrat que els he animat i comprat etc....
Una selecció ben ample has fet :)
Jo era super fan del Mortadelo! i jo super content amb lo prolífic que era (i continua sent) l'Ibañez ^^
ResponEliminaLoreto, m'has fet feliç la tarda, de debò. Amb només veure “Corazón” ja he tingut prou, i això que jo encara tinc el meu de quan era un crio. Ens ho feien memoritzar, però era molt complicat, sense dibuixos, la lletra molta i molt negre. Quina diferència amb els que fan ara. Mireia, la meva néta de 8 anys els de Geronimo Stilton, els memoritza, els llegeix en veu alta i posa fins i tot les veus, crea i envia historietes de tota la família de ratolins.
ResponEliminaVal, val, que si no diràs: " Clar, és l'avi,...
De tots els que has posat jo només coneixia Roberto Alcázar, era un detectiu amb la cara de Primo de Rivera que no vegis. I els llibres de “Julio Verne” tenia tota la col • lecció d'Editorial Molino (no sé si encara existeix) tenia 57 llibres. Els vaig regalar al meu fill. I aquests si que els recomano, però pregunto a la biblioteca si algú s'interessa per ells i no, no els interessa a ningú. És una pena, Loreto. Jo crec que de petit tot s’ha de llegí, després ja tindrà tems de separar.
Coincidim amb Los cinco d'Enid Blyton i Tintin. Jo vaig començar amb llibres juvenils de misteri de ben joveneta, així com Agatha Christie i Jules Verne. Varen ser de les meves primeres lectures. Un post ben interessant i nostàlgic! :D
ResponEliminaTambé havia llegit Verne. Agatha Christie, en canvi, mai va cridar-me l'atenció i és un tema pendent. Algun dia m'hi poso!
EliminaBé, quants records veient les portades que has penjat, Los Cinco em va marcar molt, els demanava per a "reisos", o per a l'aniversari, o el sant... i intercanviava números amb les meues cosines per poder llegir com més aventures millor. També les "Joyas literarias juveniles", gràcies sobretot a mon tio, i tantes i tantes... jo també vaig poder llegir moltes coses gràcies a la biblioteca, sobre tot coses com Tintín o Mafalda, o tants i tants tebeos...
ResponEliminaD'una altra banda estic d'acord amb tu, no s'ha que obligar a llegir, jo de menut era un autèntic devorador de llibres, més que qualsevol dels meus germans, i si llegia era perquè m'agradava, no per cap tipus de coacció.
Salut i bons records :)
Jo vaig començar per Tintín i vaig continuar per Lucky Luck i per Àsterix, tots de la biblioteca. Els tebeos, en canvi, me'ls acostumava a comprar amb la setmanada, sobretot de Zipi i Zape i Mortadelo y Filemon. La Mafalda, en canvi, no la coneixia, crec que no l'entenia gaire :)
EliminaSalut Ximo!
:) Sí!! Me'n havia oblidat del Lucky Lucke, i això que va era el que més m'agradava, també els d'Astèrix. I comprar tebeos... uy, sempre que podia anava, eren moments molt bonics aquells de tornar a casa amb el tebeo novet, tot plé d'historietes encara per decobrir... I és veritat el que dius de Mafalda, no va ser fins que vaig creixer un poc que vaig començar a entendre'ls millor.
EliminaJo llegia Guillermito Brown i els seus proscrits (més antic, però tornat a editar). I uns impagables contes anglesos senzills, traduïts al castellà, que sortien a la Colección Marujita. Encara en conservo, i als meus fills i nétes els agrada escoltar-los.
ResponEliminaTambé contes de fades, patufets, i tot el que em queia a les mans. No vull dir res en això de recomanables: ens han ajudat a llegir i a generar fantasia, i aquestes són coses positives. Per cert, aquell de la formiga gegant de Roberto Alcàzar m'agradaria llegir-lo... El buscaré perquè em sembla que s'han reeditat.
En llegia molts de por, com ara els de La Sombra...
Salut per llegir molt.
El meu pare encara conserva tota la col·lecció de Roberto Alcàzar guardada a les golfes (bé,no sé si tota però tenia un munt de números). No sé si deuen poder-se llegir o ja s'han fet malbé. En algun post antic ja m'havies parlat de la colección Marujita i de la Sombra...
EliminaSalut Olga!
http://lij-jg.blogspot.com/2013/10/decalogo-sobre-libros-infantiles.html
ResponEliminaLi donaré un cop d'ull!
EliminaDificil fer-los enganxar... jo ho intento, anem sovint a la biblioteca, agafem, deixem, remenem... però no es gens fàcil.
ResponEliminaRespecte a la teva col·lecció, m'has portat a records d'infantesa bonissims al costat de l'Esther y su mundo, Mortadelo y Filemon, zipi y zape y los cinco... no crec que m'hagin fet gaire mal! jajajaja Bona lectura.
Cap mal, segur! Una abraçada
ResponEliminaOstres!, reconec molts llibres de la col.lecció,quants records!!, quantes aventures viscudes amb aquestes lectures :-) Totalment d'acord amb el que comentes, la lectura no es pot imposar, l'hàbit arriba xino xano i de la mà de lectures ben diverses i amb exemples familiars que també en gaudeixen, no crec que hi hagi cap altre camí...
ResponEliminaBon cap de setmana i bones lectures!
I conec el projecte, em sembla una gran iniciativa i durant un temps vaig participar-hi en una escola.
EliminaUna bona experiència, segur. M'agradaria trobar el temps per col·laborar-hi!
EliminaM'havia perdut aquest post i m'ha fet molta gràcia, perquè veig que amb edats molt diferents ens podem identificar amb la teva llista de llibres. Evidentment no amb tots, ja que n'hi ha alguns que són molt més joves que jo... :)
ResponEliminaLa lectura no es pot imposar, jo crec que la dèria de fer fer sempre treballs sobre llibres obligatoris, no fomenta pas la lectura, sinó que en alguns casos pot fer tot el contrari.
Jo no coneixia aquest projecte... quan plegui de treballar igual m'hi apunto. ;)
Els llibres de fa més anys corrien per casa, però jo em llegia tot el que trobava. Fins i tot havia llegit manuals d'escola dels meus pares (de l'època franquista), però aquests no els he posat :)
Elimina