Fins que la mort ens separi

Imatge estreta del blog d'en Ferran Sala Casasampere

A veure, estimada. Tot i que encara no ho saps, la veritat és que no desitges separar-te de mi, et deixes portar massa pels que manen, pels amics, per les modes,  ja m'entens... Mira, si vols podem fer un pacte: a partir d'avui ja no caldrà que carreguis amb totes les tasques de la casa. Els diumenges cuino jo! Que et sembla? Et faré una paella que te'n lleparàs els dits! Agafa paper i llapis que et dic el què necessito.. això sí, reina, els plats els rentes tu, que ja saps que ma mare mai no m'ha permès fer aquesta mena de tasques. Sempre ha estat així i, per més que vulguem, nosaltres no podem pas canviar-ho. Que no és per això? Va, dona, va, que ens coneixem! Està bé, està bé, tu guanyes... et donaré algunes monedes perquè vagis a fer el cafè, que no tot ha de ser patir en aquesta vida! Però no em demanis res més, la resta del teu sou me'l quedaré jo, que ja saps que tinc moltes despeses i entre tots hem de ser solidaris. Junts tirarem endavant la casa, n'estic convençut! Què dius? Que no és pels diners? Clar que és pels diners! Ets cruel. Si sabessis com t'estimo no diries aquestes coses. Qui més podria voler-te, si no? Gràcies a mi ets qui ets... però no cal que m'ho agraeixis, és el meu deure vetllar perquè siguis feliç. Vols ser una dona lliure? Que no saps que si treus un periquito de la gàbia és mor al cap de poques hores? Tu i jo hem de continuar junts perquè, plegats, podrem superar-ho tot! Ja veuràs com, algun dia, m'agrairàs que t'hagi obert els ulls. Vinga, amor meu, anem a votar? Ja t'he posat la butlleta dins del sobre.