diumenge, 20 d’octubre del 2013

Defraudadors

La meva participació al joc literari de RelatsConjunts

Bartolomé Esteban Murillo
Nens menjant raïm i meló, 1650

“Más de medio millón de personas cobran fraudulentamente las prestaciones por desempleo” Soraya Sáenz de Santamaría

La llei del Talió diu que si dos marrecs us roben la fruita del tros, els heu de tallar la mà. Potser us semblarà antiquat, o massa estricte, però és la millor solució. Penseu que primer seran els raïms, després començaran a treballar en negre i finalment ocuparan un pis a Salt. I això no ho podem pas permetre.

Tots els països necessiten els seus pobres, són imprescindibles per mantenir l'ordre natural de l'univers. Així que, per més que ens dolgui, no podem deixar de banda les nostres obligacions: és imprescindible que aquest parell de galifardeus rebin un bon escarment, no n'hi ha prou amb una multa. Que carai, si no fos per aquesta gentussa ja hauríem sortit de la crisi! 
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

47 comentaris:

  1. Sergi20 d’octubre del 2013, a les 16:28

    Quina ràbia que m'has fet amb aquest escrit!! Senyal que retrates bé el sentir d'algunes elits que ja podrien posar-se la llengua al cul, amb perdó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Relatus21 d’octubre del 2013, a les 14:32

      Sense perdó XeXu, ja podrien posar-se la llengua al cul :)

      Elimina
  2. Joana20 d’octubre del 2013, a les 22:39

    Ni que sigui mentint.... Que és el que va fer aquesta "senyora".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Relatus21 d’octubre del 2013, a les 14:33

      Sí, la patronal va desmentir-la. Però ella va negar-se a demanar disculpes, faltaria més!

      Elimina
  3. Helena Bonals21 d’octubre del 2013, a les 0:04

    No fos cas que s'enriquissin massa, amb les prestacions, aquestes persones.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Relatus21 d’octubre del 2013, a les 14:34

      Ui, les coses que podria fer la Soraya amb 426 euros mensuals! Tota una fortuna :)

      Elimina
  4. McAbeu21 d’octubre del 2013, a les 1:54

    La mà dura sempre amb els més desfavorits mentre que als corruptes de les elits, ni tocar-los. I després s'estranyen quan diem que ja n'estem més que farts.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Relatus21 d’octubre del 2013, a les 14:35

      No crec que s'estranyin... ho fan veure! (encara que cada cop s'hi esforcen menys i se'n riuen de nosaltres més descaradament)

      Elimina
  5. Carme Rosanas21 d’octubre del 2013, a les 2:21

    Ara sóc jo la que em pensava que m'equivocava de blog... :DDDDD havia anat a parar a ca la Soraya... quin ensurt!!!

    Aix.... aquest escrit fa ràbia, té raó en XeXu, ho retrates tant bé! Un aplaudiment, noieta!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Relatus21 d’octubre del 2013, a les 14:37

      Uff, no sé si la Soraya té blog personal però ha de ser una aventura endinsar-s'hi. Segur que només és apte per ments privilegiades com la seva i la dels seus col·legues.

      Elimina
    2. Eva23 d’octubre del 2013, a les 5:49

      Per què suposeu que Soraya sap escriure?

      Elimina
    3. Relatus27 d’octubre del 2013, a les 7:41

      almenys tindrà gent que li transcrigui el què vol dir :)

      Elimina
  6. Olga Xirinacs21 d’octubre del 2013, a les 6:56

    Comentari molt ben trobat.

    ResponElimina
  7. Sícoris21 d’octubre del 2013, a les 6:57

    L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  8. Sícoris21 d’octubre del 2013, a les 6:58

    Si en lloc de raïm haguessin agafat sobres, no caldria que els tallessin la mà. Al contrari, cada cop la tindrien més untada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Relatus21 d’octubre del 2013, a les 14:39

      Tens raó, s'han equivocat d'objecte. De totes maneres, per agafar sobres cal una corbata i aquests només tenen roba esparracada

      Elimina
  9. home fosc21 d’octubre del 2013, a les 10:32

    Posar-se a la pell dels altres té el seu nosequè i crec que ho has fet molt bé. Quina ràbia de gentussa tot plegat!
    Molt encertat el relat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Relatus21 d’octubre del 2013, a les 14:40

      L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    2. Relatus21 d’octubre del 2013, a les 14:41

      Buf, estic tant farta de sentir-los que no costa gaire. Moltes gràcies Ferran

      Elimina
  10. Garbí2421 d’octubre del 2013, a les 11:42

    Doncs a la Soraya aquesta li haurien de cosir la boca....doncs ha arribat on és fent hores extres de genolls......
    Quina gentussa....

    ResponElimina
  11. sa lluna21 d’octubre del 2013, a les 12:25

    Si no tens una feina, si no cobres cap ajuda, si vols menjar ...
    fes-te polític, podràs robar impunement, "senyora" Soraya??
    Fan fàstic!

    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Relatus21 d’octubre del 2013, a les 14:44

      i sobretot si no tens escrúpols. Fan molt de fàstic.
      Una abraçada

      Elimina
  12. Elfreelang21 d’octubre del 2013, a les 12:55

    aplaudiments! m'encanta el relat i la fina ironia .......la llastima és que la realitat és real.....gentussa sí!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Relatus21 d’octubre del 2013, a les 14:45

      Moltes gràcies Elfreelang. És un relat massa real, malauradament

      Elimina
  13. M. Roser21 d’octubre del 2013, a les 13:14

    Per desgràcia són moltes les persones que pensen així...
    Potser algun dia els tocarà canviar els papers, que la vida dóna moltes voltes!
    Petonets, Loreto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Relatus21 d’octubre del 2013, a les 14:46

      Pseee, no sé, no sé... per desgràcia els pobres sempre són els mateixos i els rics també. Costa canviar els papers

      Elimina
  14. montse22 d’octubre del 2013, a les 1:59

    Un relat que et fa aixecar de la cadira i dir PROU!

    ResponElimina
  15. il cavaliere rosso22 d’octubre del 2013, a les 3:48

    "Frente a pereza, diligencia"
    enfront del cinisme, què direm?

    ResponElimina
  16. Consol22 d’octubre del 2013, a les 12:20

    És sorprenent que hi hagi gent que diu això i, a més, s'ho creu. Això no és ignorància, és mala fe.

    ResponElimina
  17. zel22 d’octubre del 2013, a les 13:30

    D'això parlàvem l'altre dia al post, oi? Doncs sí...

    ResponElimina
  18. Rafel22 d’octubre del 2013, a les 13:47

    Ara pla, és que ens volen fer creure que ser pobre és delicte.

    ResponElimina
  19. Alba23 d’octubre del 2013, a les 2:45

    La primera frase de la tal Santamaría aquesta fa tanta rabia!!!! Ells no prediquen pas amb l'exemple.... així que què busquen?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Relatus23 d’octubre del 2013, a les 12:51

      Deuen buscar no veure's afectats per la crisi, no patir cap retallada de privilegis... fent-ho pagar al poble

      Elimina
  20. Josep23 d’octubre del 2013, a les 4:16

    Hi ha vegades que no cal dir-se Santamaria. Quantes vegades podem sentir-lo el carrer. D'aquests que ella cita i dels que tenen un cotxet de bebè perquè l'ajuntament ho regala només als emigrants, i els de "casa" no. I si són magribins, més. llegenda.
    Loreto, em fa ràbia pensar que molts d'ells són un reflex de la societat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Relatus23 d’octubre del 2013, a les 12:54

      O "que van a les millors escoles sense pagar un duro"... tens raó, malauradament trobaríem milers d'exemples

      Elimina
  21. Josep26 d’octubre del 2013, a les 12:27

    ... llàstima que en calguin tants!

    ResponElimina
  22. El que em passa pel cap26 d’octubre del 2013, a les 14:19

    Colpidor!
    La llei de Talió els hi haurien d'aplicar a aquests que tots sabem, que roben amb les dues mans i amb tota impunitat.

    ResponElimina
  23. Anònim29 d’octubre del 2013, a les 15:28

    té nom de monja la Sáenz de Santamaría, d'aquelles monges que esn feien posar els dits de la mà junts i cap amunt i ens pegaven un cop sec amb la regla.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)