- Quina desgràcia, l'Eulàlia! Li ha sortit una filla ben guenya!
- Sí? Ostres pobre
- Per sort avui dia això té solució
- Ja, però haurà de passar pel quiròfan, perdre dies d'escola... quan et passa una cosa així tot són maldecaps
- A més els nens petits són tant cruels!
- Doncs ja veus quin panorama, pobre
- És una llàstima, sí. I la teva filla com està?
- Bé... de l'operació vols dir?
- Sí, ja no li fa mal?
- Una mica però cada vegada menys. El cirurgià ens ha dit que les ferides estan cicatritzant molt bé i que li quedarà perfecte
- I a lluir pits nous. Serà l'enveja de totes les seves amiguetes!
- Sí, noia. Han estat unes setmanes molt dures. Ja toca!
Les
operacions d'estrabisme son amb anestèsia local i els nens tornen a
casa al cap de poques hores. Els resultats acostumen a ser molt bons,
sense efectes secundaris.
Les
operacions per augmentar els pits, encara que cada dia són més
segures, es fan sota anestèsia general i requereixen hospitalització de 24
hores, comporten un període de recuperació de 30 dies i poden
dificultar la lactància i la detecció de càncer de mama i originar
pèrdua de sensibilitat.
Tot i això a Espanya cada any es fan unes
400.000 operacions d'estètica (pits, nas, llavis, barbeta i
liposuccions) i es creu que el 10% corresponen a menors d'edat.
Els
experts apunten que darrere aquest tipus d'operacions s'amaguen problemes psicològics i emocionals derivats de la no acceptació
d'un mateix. Evidentment cap cirurgia no soluciona aquests
problemes. Tot i això, molts pares i mares no perceben la demanda
dels seus fills acomplexats com un trastorn i prefereixen regalar-los
una operació d'estètica que dur-los a la consulta del
psicòleg.
De vegades, el sol fet de plantejar als pares aquesta darrera opció comportarà que et tractin de carca i que et diguin la típica frase "Jo no ho faig per ningú, només per mi". Però ser animals socials comporta acceptar que tot el que fem, pensem i desitgem té a veure amb el que fan, pensen i desitgen les persones del nostre entorn.
Sembla mentida que es pugui considerar carca això de portar algú al psicòleg, o anar-hi un mateix. Penso que abans era com una mena d'estigma, era com quedar malament, però avui en dia sabem que hi ha moltes coses en les que un psicòleg ens pot ajudar, no hauríem de tenir por de fer-los servir. Molts de nosaltres, i crec que m'hi he d'incloure, haurem necessitat en algun moment l'ajuda d'un professional. Si l'haguéssim fet servir potser ens hauríem estalviat problemes innecessaris. He de dir que el que m'ha aturat a mi, a banda de certs prejudicis perquè no volia reconèixer que estava tan malament, han estat temes econòmics, que aquesta és una altra. Però tanta operació estètica no es faria si es consultessin més especialistes, perquè aquests complexes que es tenen de vegades no tenen massa fonament. Suposo que en alguns casos sí, però caldria veure si en tants. En definitiva, la gent opta per la via ràpida i no complicar-se la vida. És un tema sobre el que podríem parlar molt.
ResponEliminaCom que tots els famosos hi han passat, la gent veu les operacions com una moda o com a signe de modernitat. Però no sé si això és no complicar-se la vida... o complicar-se-la més perquè les operacions no solucionen els problemes
EliminaCrec que últimament la tv ha fet molt mal entre els joves, ningú no està content amb el seu cos i per això s'arriben a fer barbaritats. Quantes vegades a la vida caldrà operar-se els pits una jove adolescent si comptem que les posen per deu anys? De vegades no es pensen prou les coses
ResponEliminaBuf, aquest aspecte no l'havia tingut en compte però tens raó. És fan dependents del cirurgià
EliminaÉs tot tan típic de societats malaltes... Potser arran de la crisi econòmica, la gent tindrà més en compte quines són les seves prioritats.
ResponEliminaSí, donen una importància excessiva a problemes de molt fàcil solució i convertim les coses que fan els famosos en normal
EliminaEstem plens de manies.
ResponEliminaPensar que més pit porta millor vida... malament!
El culte al cos és una gran mentida que té moltíssima gent atrapada
EliminaDe vegades sembla que quan no tenim preocupacions, ens les busquem...Penso que els casos en què les operacions d'estètica siguin per arreglar algun trastorn psicològic, es poden comptar amb els dits de la mà...
ResponEliminaÉs trist que quan hi ha tantes persones que han de passar pel quirofan per problemes de salut i que donarien el que fos per no haver-ho de fer, d'altres ho facin tan alegrement...
I crec que anar al psicòleg quan realment cal, està molt bé, però em sembla que també se n'abusa una mica, és una espècie de moda...hi ha coses que amb una mica de sentit comú, potser també es poden arreglar...
Petonets.
Sí, però és que molta gent té molt poc sentit comú i no serveix de res fer-los-ho veure perquè no et volen ni escoltar... i més quan la cirurgia estètica està ben vista
EliminaA mi no em sembla una bona manera d'educar ni d'ensenyar a viure deixar que facin operacions d'estètica innecessàries i perilloses sempre als menors. Els majors d'edat, ja s'ho faran. I crec que sí que molts cops és un problema d'inseguretat, d'autoestima i de complexos diversos i sobretot de prioritats i de valors equivocats.
ResponEliminaA mi em va arribar un dia una noia de vint-i poquets anys que ja portava dues operacions d'estètica i anava ja pensat en la tercera: pits, nas, llavis... potser jo també sóc carca, noia, però realment ho trobo malaltís.
Com també conec un cas d'uns pares que li van prometre deixar-la operar-se dels pits si aprovava el batxillerat, com si fos un premi... mare meva!!!
I precisament la baixa autoestima i les inseguretats neixen a partir dels valors col·lectius equivocats,el tema és difícil
EliminaNo anem gens bé si el jovent - i tan jove: menors!- basen la seva felicitat i la seva realització en un nas no tan arremangat o uns pits punxeguts. I noies bulímiques i anorèxiques en busca d'un cos impossible. És trist que els seus valors siguin aquests, no diu gaire ni de la educació rebuda ni de la societat en que vivim.
ResponEliminaEls psicològics ajuden, i molt.
Deien que la crisi posaria aquestes coses a lloc però crec que no ha estat així
EliminaDe tots els casos que exposes et dono la raó de sobres, però el cas que més m'arriba a l'ànima és aquest: Ho he denunciat dues vegades, però sempre és aquí, només canvia de plantilla. L'anorèxia és terrible, només has de llegir. Et felicito per la teva escrit, que gran realitat!
ResponEliminahttp://anyprincessforever.blogspot.com.es/?zx=db43cef94f34bcaa
Sí que és terrible però almenys ara es reconeix com una malaltia i se la pren en serio
EliminaAh! la plantilla y part del nom!
ResponEliminaÉs un tema complex aquest de l'estètica. Entenc que hi ha casos que poden arribar a desenvolupar complexes. Un nas excessivament prominent, les orelles sortides, un penis minúscul o uns pits gairebé plans. (Tema a part és el de la cirurgia plàstica reconstructiva.)
ResponEliminaPotser amb teràpia i autoconfiança un pot arribar a superar els complexes però no tothom té fusta d'heroi i, precisament, aquestes persones acostumen a tenir menys confiança.
En tot cas, coincideixo amb el rebuig a les operacions a menors i hi incloc els piercings i els tatuatges. Tothom hauria de tenir el cos sense tunejar fins als 18. I a partir d'aquí, que cadascú faci amb ell el que vulgui.
El que més por em fa és que aquestes persones insegures no es tornaran més segures operant-se, sempre tot va a pitjor
EliminaAmb lo guai que es que et mirin els homes lascivament...
ResponEliminaTot un espectacle de circ pons, tens raó :)
Eliminabuf!! tema complexe. Però estic força d'acord. Els nens son nens i se'ls ha de donar explicacions, afecte i temps. Quan siguin grans ja decidiran.
ResponEliminaCosta lluitar contra tota la pressió contraria a la salut física i mental, però ho hem d'intentar mentre son petits perquè, quan sigui grans, sàpiguen decidir bé
EliminaEstic d'acord amb la Rits i amb les teves paraules. És un tema molt complexe, no és poden comparar ambdues operacións. L'estrabisme és una qüestió no sols estètica, sobretot de qualitat visual i parlo amb coneixement de causa, com es sol dir. Pel que fa a les altres operacions...sembla mentida que no es dongui prioritat a resoldre problemes més profunds que aparences exteriors, perquè amb aquests 'arreglos' sols apedaces.
ResponEliminaBona reflexió!
Fem problemes de coses que no ho són i ens esforcem a trobar problemes on no n'hi ha. Gràcies Audrey
EliminaLa publicitat continua mostrant noies-esquelet i cadavèriques i noietes en calces que s'exhibeixen davant i damunt dels homes tot dient que elles no fan pudor. Així el cèlebre ball de les compreses, culs amunt, culets avall, que els homenets no sentin la pudor que, des de sempre, han fet les dones.
ResponEliminasí, sobretot que no sentin la pudor, pobrets . Molt bo :)
EliminaPerdona. M'he deixat de dir que aquestes són les donetes, les nostres, les filles de mare que conversen tal com dius al teu post. I com que són majoria, a engreixar anunciants.
ResponEliminaI, com que són majoria, es pensen que saben de que parlen
Elimina