"Sensació d'Eivissa" de Marià Villangómez Llobet
El llarg matí d’estiu. El sol ardent.
l’ombra de la figuera, travessada
de brisa, entre el rostoll, clou la manada
de les ovelles i el pastor indolent.
S’alça cap a la punta un floc de pins,
d’on ve una olor calenta i aromada.
Brilla el mar, i un veler, la vela inflada,
la proa a rumb, s’allunya blau endins.
Les fotografies són de la Marta C. (no deixeu de llegir els seus contes, últimament molt inquietants, per cert :)) Moltes gràcies una altra vegada!
Anirem a visitar-la , a veure que conta :)
ResponEliminaEscriu molt bé, ja ho veuràs :)
EliminaParaules majors. Que maca ha de ser aquesta illa, i jo sense visitar-la.
ResponEliminaJo tampoc hi he estat :(
EliminaI jo tampoc... ja començaria a tocar.
ResponEliminaMolt xules les fotos, Loreto!
Sí, sembla un indret molt bonic
EliminaCada vegada que hi vaig, em costa més tornar-ne.
ResponEliminaXeXu i Sicoris, no hi teniu perdó.
Bé, seguiré igual l' "Encara estem així", encara que l'escriguis des d'Eivissa :)
EliminaConec bastant bé l'illa, però sobretot als seus habitants. Una vegada uns amics em van regalar un llibre. La dedicatòria estava escrita amb l'ànima: "Amb Mol-te estima d'un dels darrers eivissencs originals que queden - som una espècie endèmica--". No durarem gaire.
ResponEliminaAixò era l'any 2009.
Aneu-hi!
Ostres, espero que no sigui una premonició!
EliminaEn aquests post més que els balcons, m'enamora el carrer i l'ambient que s'hi respira. I el poema també. Jo fa un munt d'anys que no he trepitjat Eivissa, gairebé fa por de tornar-hi per no espatllar el record... ;)
ResponEliminaTens raó Carme, jo també ho he pensat, m'agradaria enfilar-me per aquests carrerons tant lluminosos
EliminaTenen aire de vacances...
ResponEliminaMolt maco, tot.
Sí Joana, ara que ja s'han acabat va bé recordar-les :) Una braçada
EliminaNo hi estat mai, però un Institut d'allà em van venir a visitar una vegada, Sa Blanca Dona. Un bon record.
ResponEliminaAcabo de llegir un llibre d'articles eivissencs que lliguen les ciutats pel mar: el seu i el nostre i els costums que ens han fet com som.
La terra influeix en els costums i devem tenir moltes coses en comú amb les illes. Segur que els alumnes també en guarden un bon record.
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaNo sé què em passa, però darrerament, m'equivoco molt...
ResponEliminaUns carrerons preciosos...Jo he estat a Mallorca, a Menorca i a Formentera, però a Eivissa, no, i no sabria dir perquè...
Un poema molt estiuenc...Les ovelles ja fa dies que han baixat
de les muntanyes, però aquestes devien estar al pla, perquè veuen el mar, quan es cansen de pasturar i alcen el cap...
Petonets.
Veus? després del teu comentari el poema ja ens ensenya més coses :)
EliminaJo com molts no he esrat a Eivissa i algun dia hauré de posar-hi remei.
ResponEliminaTot es farà, Joan!
EliminaJo he estat varies vegades i l'encis de l'illa m'ha atrapat... es més que tot el que surt a programmes escombreries... la gent, el sol, la calma..-... les fotografies son genials!
ResponElimina