 |
| heodor Kittelsen, Ekko, 1888 |
Tot
i que feia un grapat d'anys que era ninfa, l'Eco
no havia vist ningú tant formós. Potser Narcís, el malaguanyat
xicot que va conèixer temps enrere, era l'únic que podia
comparar-se-li. Però aquella fou una història trista i, no
volia recordar-la perquè
només aconseguiria posar-se de mala
lluna
- Eco, Eco- cridava el noi
- Eco, Eco- responia
- Eco, Eco – tornava a cridar
- Eco, Eco – tornava a respondre
ella
Al final l'Eco va afartar-se d'aquella
conversa tant poc fluida i va callar. “Eco, Eco” seguia cridant
el vailet i ella no deia ni piu. Fins que el noi també se'n va
atipar i va marxar amb la seva barqueta riu avall.
Aquell cop, però, l'Eco no va
tancar-se dins de cap cova a fer-se passar la pena. Tanta bellesa i
tant poc cervell, els nois d'avui dia no són com els d'abans!
el que deia, la subtilitat és essencialment femenina, els babaus som els homes.
ResponEliminaNo sé jo si ella li ha donat molta conversa tampoc... Jeje
ResponEliminaBona història Loreto!!
100% d'acord, Lluna!
EliminaMolt original! Dels desenganys se n'aprèn, ui tant! M'agrada la teva actualització d'Eco, molt més valenta i amb les coses clares.
ResponEliminaPotse un...estudies o treballes la conversa hagués acabat amb quelcom més interessant per ambdues parts
ResponEliminaL'element femení, fins i tot si s'és nimfa, hauria de descobrir que no tots els nois tenen una pilota de futbol a dins del cap.
ResponEliminaN'hi ha (entre els quals no sé si comptar-m'hi) que saben pensar i tot.
Fita
era un amor que no podia anar bé , m'ha agradat aquest relat mitològic!
ResponEliminaEls anys fan perdre la paciència, potser el noi no era com Narcís, però ella se n'ha cansat massa aviat i sense donar-li una oportunitat!
ResponEliminaEls nois formosos no sempre són bons conversadors. Ara que ella tampoc va esforçar-se massa en que fluís la conversa...
ResponEliminaNo es pot pas avorrir amb aquest paisatge... :)
ResponEliminaMolt poètic.
ResponEliminaQuan una conversa no flueix, millor deixar-la anar.
ResponEliminaMolt ben vist!!
Aferradetes :)
Ja es veia que no s'entendrien, sembla que tenien poques coses a dir-se.
ResponEliminaÉs veritat, els nois d'avui dia no són com els d'abans. Segurament no dirien Eco,Eco! O pot ser que la nimfa volgués escoltar alguna cosa menys avorrida.
ResponEliminaEn sembla que el noi no complia les expectatives de la nimfa.
ResponEliminaPobra Eco, ja s'ha afartat de quedar-se per vestir sants. Potser descobrirà que més enllà del jovent d'avui en dia hi ha vida.
ResponEliminaUn diàleg ben surrealista...No m'estranya, davant d'un paisatge com aquest, les paraules hi són sobreres.
ResponEliminaBona nit.
Molt original. Sembla més un monòleg a dues bandes que un diàleg!
ResponEliminaM'ha agradat la conversa, és surrealista, sí, com diu Roser, i també molt actual, hi ha molts diàlegs així avui en dia... Però en tot cas L'Eco fa bé de no tancar a la cova amb la seua pena. Millor cridar-la, o cantar-la, o ballar-la damunt d'eixe llac... :-)
ResponEliminaMolt interesant el teu blog, et segueixo.
ResponEliminaSalutacions.-
Fins i tot ella, l'Eco es cansa de repetir el que diuen els altres. Aquesta noia sempre ensopega amb la mateixa pedra, mira que enamorar-se d'en Narcís!
ResponEliminaMolltíssimes gràcies a tots pels vostres comentaris, que sempre animen a continuar :)
ResponElimina