dissabte, 11 de gener del 2014

Estimar-se



Des del llit estant, en Pau escoltava els sorolls que provenien del menjador. No el deixaven quedar-se despert més enllà de les nou del vespre. Ets massa petit, li deien. Si almenys pogués fer com la mare i llegir dins del llit... però no en sabia prou, tot just anava per la lletra de pal.
Malgrat no sentia la televisió sabia que els pares tampoc dormien, n'estava convençut perquè podia veure la llum que s’escolava per sota de la porta del dormitori.

Estarien lluitant contra alienígenes que havien vingut a destruir el planeta? Podien transformar-se en superherois i no li havien explicat? Ell era qui marcava més gols de la classe... i si també tenia poders? Va incorporar-se i va buscar l'interruptor de la llum a les palpentes. Tens massa imaginació, fill, li deia la mare. Ja està, ja ho sabia! Els pares s'estaven estimant, tal com la seva cosina li havia explicat que feien els grans quan es quedaven sols.

Però si estimar és molt fàcil, va dir-se en Pau. Ell estimava al pare, a la mare, a la senyoreta, a la cosina, a l'entrenador, a l'avi, a l'àvia,  a la Puça i al seu amic Bernat. A tot arreu i amb qui fos, no li calia estar sol per estimar; podia fer-ho dinant, passejant, quan jugava a futbol, quan era a escola, quan es rentava les dents i, fins i tot, quan jugava amb la “play”. En Pau va sospirar: Tant grans que es pensen que són i no saben fer ni això! Tot seguit va acotxar-se i va tancar el llum.     

42 comentaris:

  1. Me imagino a Pau pensant, just abans de quedar-se adormit: "Estan bojos estos adults!!" :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí... quina paciència que han de tenir els nens :)

      Elimina
  2. Boníssim!! I també molt ben pensat, en Pau ho té més clar que nosaltres. Estimar-se per tot arreu i en tot moment, hehe... M'has fet pensar en la filla d'una amiga que els va dir l'altre dia: M'he d'explicar de seguida què és el "sexe" que tots els meus amics en parlen i jo no sé què és.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que xulo que una filla et digui això, tant de bo la confiança no es perdi. Gràcies Sílvia

      Elimina
  3. En pocs anys ja veuràs com en Pau no ho te tant clar....

    ResponElimina
    Respostes
    1. O sí... potser continuarà estimant a tothora i a tot arreu: a la cuina, al despatx, a la platja, als vestuaris de les botigues, dins del cotxe... :)

      Elimina
  4. Quina tendresa, aquest Pau!!! Una història molt maca, Loreto.

    ResponElimina
  5. Un nen ho dóna tot i ho sap tot a canvi de gaire bé res, són un amor. Molt ben pensat part teva, Loreto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sobretot quan ja no són tant petits i elaboren les seves pròpies creences del món. Gràcies, Josep

      Elimina
  6. L'estil del conte m'ha recordat molt als de la Sílvia, els nens de vegades hi veuen més clar que els grans. Pensem que hi ha coses que no entenen, però les que entenen ells potser són més importants.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que a vegades els grans som massa rebuscats :)

      Elimina
  7. És important tenir en compte la perspectiva dels nens. Sortides com aquesta del conte fan gràcia, però també fan pensar en la senzillesa amb què veuen la vida i el significat, sense gaires matisos, que donen a les paraules. Ja els passarà!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, de vegades els grans fem una muntanya d'algun tema que el nen viu amb total naturalitat, és bo escoltar-los deixant de banda les idees preconcebudes.

      Elimina
  8. M'ha encantat!!!
    I és que són de llestos :)

    ResponElimina
  9. La curiositat i la necessitat de saber dels petits. I la seva lucidesa, tot és molt més fàcil del que ens ho fem els grans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també ho penso, rits. Ens hi hauríem d'assemblar una mica més

      Elimina
  10. què ben trobat.....la mirada del nen, la seva saviesa ingènua....

    ResponElimina
  11. Un nen encantador en Pau...És clar, ell estima molt més perquè ho fa de moltes maners diferents...Què sabran els grans!
    Bona nit, Loreto.

    ResponElimina
  12. Les coses més simples són les més importants. Un bon relat, Loreto.

    ResponElimina
  13. M'ha agradat moltíssim!
    Que maco en Pau!

    ResponElimina
  14. Un relat deliciós, Loreto, m'has fet somriure!
    Ai, Pau, hi ha coses que la cosineta no t'ha explicat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, ja veus que és una cosineta molt llesta :) Gràcies, Glòria

      Elimina
  15. Ai aquest Pau... La curiositat i la imaginació dels infants no té límit eh? Quina enveja!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tanta enveja! Els grans ens hem de conformar a assemblar-nos-hi una miqueta. Bona nit, Judit!

      Elimina
  16. Y después todo cambia, qué pena...
    Una abraçada.
    HD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, potser canvia massa... Una abraçada, Humberto :)

      Elimina
  17. És tan simple com fer-ho, els nins ho tenen més clar! ;)
    Molt maco el teu relat!!

    Aferradetes! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Haurem de fer-ho, doncs :) Moltes gràcies, sa lluna

      Elimina
  18. En Pau té un nom que li escau.
    Viure sempre en pau i amb en Pau.
    Fita
    Fes l'amor i no la guerra!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant, Fita... això sempre. Gràcies per comentar!

      Elimina
  19. El temps de la innocència es troba només en uns ulls molt oberts que pregunten... i que a vegades es responen i tot, com tu expliques.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, encara que es responen a la seva manera. Bé, de fet els grans també ho fem així, oi?

      Elimina
  20. Es que una cosa es estimar i l'altre es "estimar"

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que les cometes,tant petites, que importants que són :)

      Elimina
  21. Decididament, en Pau té poders !!
    Molt bonica història, Loreto !!

    ResponElimina