Buitres (Franz Kafka)
Érase un buitre que me picoteaba los pies. Ya había desgarrado los zapatos y las medias y ahora me picoteaba los pies. Siempre tiraba un picotazo, volaba en círculos inquietos alrededor y luego proseguía la obra.Pasó un señor, nos miró un rato y me preguntó por qué toleraba yo al buitre.
-Estoy indefenso -le dije- vino y empezó a picotearme, yo lo quise espantar y hasta pensé torcerle el pescuezo, pero estos animales son muy fuertes y quería saltarme a la cara. Preferí sacrificar los pies: ahora están casi hechos pedazos.
-No se deje atormentar -dijo el señor-, un tiro y el buitre se acabó.
-¿Le parece? -pregunté- ¿quiere encargarse del asunto?
-Encantado -dijo el señor- ; no tengo más que ir a casa a buscar el fusil, ¿Puede usted esperar media hora más?
- No sé -le respondí, y por un instante me quedé rígido de dolor; después añadí -: por favor, pruebe de todos modos.
-Bueno- dijo el señor- , voy a apurarme.
El buitre había escuchado tranquilamente nuestro diálogo y había dejado errar la mirada entre el señor y yo. Ahora vi que había comprendido todo: voló un poco, retrocedió para lograr el ímpetu necesario y como un atleta que arroja la jabalina encajó el pico en mi boca, profundamente. Al caer de espaldas sentí como una liberación; que en mi sangre, que colmaba todas las profundidades y que inundaba todas las riberas, el buitre irreparablemente se ahogaba.
http://rodrigoabbottirarrazaval.wordpress.com |
Sícoris, moltes gràcies per les fotografies!
malauradament pel pobre Kafka aquest voltor semblava premonitori
ResponEliminaSí, va tenir una fi tràgica
EliminaKafka és un mestre en retratar el món absurd on "vivim". Estem indefensos, aïllats un dels altres i així som víctima fàcil per a les aus carronyeres...
ResponEliminaI de aus carronyeres sempre n'hi ha hagut i sempre n'hi hauran, malauradament.
Eliminabo aquest conte, metafòric com tots els seus contes i amb més d'una lectura.
ResponEliminasalut
Com diu en Ximo, era un mestre!
EliminaBons balcons! I el contes de Kafka ideal per els temps que vivim. Com diu el Ximo, estem indefensos en un món ple d'aus carronyeres.
ResponEliminaAviam si haurem de dur l'escopeta a sobre ;)
EliminaSi cal, la portarem (encara que sigui de manera simbòlica)
EliminaIndefensos estem... que bé que ho explica i que terrible que és...
ResponEliminaÉs un conte inquietant, sí
EliminaPerò no són carronyers els voltors? Aquest s'aferrava a tot ...
ResponEliminaUnes façanes precioses aquestes de Praga!
Sembla que no en tenia prou amb els morts
EliminaNo sé si he acabat d'entendre el conte... però els balcons de Praga són bonics! És una ciutat que tinc pendent i espero no trigar massa temps a anar-hi.
ResponEliminaJa m'enviaràs fotos :)
EliminaLa verge "enreixada". Curiosa imatge!
ResponEliminaPraga és un destí que tinc pendent..
i les reixes són daurades... podríem fer tantes interpretacions!
EliminaOh, que xules que hi queden les fotos! I no podien tenir millor companyia que un text del Kafka (ningú com ell a l'hora d'interpretar simbòlicament la realitat).
ResponEliminaQuan vaig veure les fotos de seguida vaig tenir clar quin autor hi posaria... Per cert, la del museu me l'he guardada perquè, tot i que era xula, no sortien balcons. Me la reservo per un altre post. Moltes gràcies de nou
EliminaDe res. A manar! :)
EliminaÉs veritat: a la del museu no hi surten balcons, només es veu l'entrada i un tros de façana. No recordava que també te l'havia enviada.
Brutal en Kafka!
ResponEliminaI el balcons preciosos. Una ciutat tan bonica i el bressol d'un esser tan turmentat..
Si les ciutats parlessin!
EliminaVoltors i altres aus perilloses ens amenacen, ens hem de preparar per a tot.
ResponEliminaMolt maques les fotos!!
Aferradetes :)
Kafka sempre tan inquietant! I hermètic.
ResponEliminaSegurament el voltor es devia ofegar a causa del mal alè de la seva víctima, si se li va ficar a la boca. El mal alè et deixa estabornit.
ResponElimina