dimarts, 9 de setembre del 2014

Contra la tonteria

eldimoni.com


Assassins en sèrie gironins: La doctora en lletres

- Ni és metgessa, ni és doctora. Té estudis de medicina i s’està doctorant en lletres. Ha fet psicologia, no ho dubto; i té coneixements de medicina xinesa, ben cert. A part de divulgar tothora la col·lecció de títols que té, s’ha especialitzat a suggerir i practicar allò que es coneix com a medicina alternativa; és a dir, no arribo per a la medicina tradicional (massa complexa, massa estudis, massa ciència) i tiro per la via de les herbetes, les reflexions, les dietes, els bolets màgics, l’acupuntura… Sé de tot i no sé de res, i ni tan solament m’he de coordinar amb ningú, ni donar explicacions ningú, perquè la meva medicina, com la nigromància medieval, té components màgics i asprius que ens sorprenen a tots.

(…)

- Pot algú que no és metge, que no té cap especialitat del ram, que no ha fet en sa vida cap investigació científica sobre el tema, recomanar, suggerir, proposar i oferir tractaments alternatius a un càncer?

(…)

- Poden guarir una neoplàsia maligna, la combinació de menjars freds i calents, una dieta a base de llimones, un curs d’autoconvenciment, un extracte d’herbes miraculós…? Quanta gent queda atrapada cada dia en els paranys de les medicines alternatives? Quants estafadors són reclosos?
(…)
- No hi ha assassí més perillós a les comarques gironines que el qui sentint-se imbuït de vés a saber quines propietats naturals o de quina saviesa infusa s’atreveix a qüestionar els tractaments científics contra el càncer i altres malalties. Ho fa des de la més absoluta de les irracionalitats: “mira’t aquest vídeo” (com si això fos garantia de res); “escolta aquesta monja tan trempada” (ciència pura); “no et deixis enredar pel poder de les farmacèutiques” (informacions secretes)…
(…)
- Davant el càncer i els seus terribles efectes per a pacients i familiars, cal oposar-hi, no pas la solució dels tractaments nigromàntics, sinó la fermesa de la investigació i de la ciència. A l’Estat (Sanitat Pública), li resulta més a barat un tractament d’herbetes o bolets mexicans. La responsabilitat dels governs és resoldre el càncer i posar a l’abast de tothom la curació. La dels ciutadans exigir-ho amb fermesa.
(…)
- És per això que, quan el dia de Sant Joan a prop del Pont del Dimoni la doctora en lletres se m’acostà per darrere i em digué a mi “Això et passa perquè vols, eh? Pensa que si tu volguessis tinc solucions i unes plantes que són molt difícils d’obtenir al mercat però que et faré arribar per amistat… Et depuraran i et curaran el càncer…”, no vaig poder contenir-me i d’un cop de puny li vaig posar la cara mirant la Mare de Déu de Montserrat i els cingles màgics del Bages…
- ¿Reconoce haber pegado a la víctima ante este tribunal?
- No només ho reconec, si no que si vostès em deixen, hi torno i la poso ara mirant cap al cap de Creus…


Relat del professor i articulista Jordi Vilamitjana Pujol publicat a eldimoni.com .


En Jordi va morir, víctima del càncer, el passat 10 de maig.  La seva companya, Isabel Marsà, va escriure a la xarxa "La batalla contra el càncer no és només física. S'ha de lluitar també contra aquells que no entenen la malaltia. Però, sobretot, s'ha de lluitar contra la tonteria" . 

Puc dir-vos, per experiència pròpia, que és cert.  Davant del càncer, hi ha els que banalitzen la malaltia (tranquil, avui dia tothom es cura, d'això), els qui donen per fet que moriràs (gent que desapareix misteriosament de la teva vida), els que creuen que has emmalaltit perquè ets pessimista, perquè no expresses els sentiments o alguna altra parida d'aquestes... i, en conseqüència, curar-te  depèn de tu i de la teva alegria (a l'estil dels manuals d'autoajuda que culpabilitzen el propi malalt de tot el que li passa), els que estan convençuts que, si superes la malaltia, et tornaràs una persona millor, especial, forta (com saben que, abans de la malaltia, no eres millor, especial i forta?), els que, sense tenir-ne ni idea, serien capaços de jurar damunt la bíblia que necessitaràs ajuda psicològica de per vida (cosa que em sembla perfecte, sempre i quan la necessitis) i els que, com explicava en Jordi , pretenen curar un càncer amb medicina alternativa.  
Només és un relat, en Jordi no era  dels que van donant mastegots a la gent, però se'l mereixerien.


19 comentaris:

  1. Doncs, si, crec que en Jordi té raó i tu també... no se m'acudeix cap altra cosa a dir. Crec que ho dieu molt bé.

    ResponElimina
  2. Dos i dos fan quatre.
    En Pep Coll diu que elsPirineus eren plens de bruixes fins que... va arribar la llum elèctrica i van desaparèixer.
    Alguns volen tornar. Hem d'encendre el llum de la ciència

    ResponElimina
  3. Sovint l'estupidesa és més perillosa que la maldat. Si algú va pensar que el triomf de la ciència sobre la superstició era definitiu va ben errat. Homeopatia, flors de Bach, reiki, acupuntura, cada dia surt una nova medicina alternativa que promet guarir-ho tot millor que la perversa medicina oficial.

    I el perill ja no és només que mori gent, que ja és greu. Si no defensem la ciència, si no li donem el suport que necessita ens podem trobar en pocs anys governats de nou pels bruixots.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, per sort sembla que la medicina a Catalunya té força salut.

      Elimina
  4. Hi han coses que amb unes plantes les pots curar, però hi han moltes més que necessiten la ciència i la quimica de la medecina actual. Tot i així no atrapem moltes vegades el problema

    ResponElimina
  5. Tinc clar que les medicines alternatives són una gran estafa, però la medicina tradicional, llevat d'una ocasió, tampoc no ha resolt les malalties greus que han afectat a gent propera a mi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, aquesta sola ocasió tb és important. Em sap greu el que expliques, Jpmerch.

      Elimina
  6. A mi m'agrada com tu ho expliques. El càncer encara és una mica tabú a dia d'avui i les reaccions davant d'ell són variades. Ni se l'ha de menystenir, per més que el sapiguem curar, ni és una condemna. La reacció hauria de ser d'incitar a la lluita, perquè la lluita és el que et dóna una oportunitat de curar-te. No sé si en això hi ajuda una actitud positiva, jo penso que sobretot hi ajuda és una actitud proactiva. I la lluita, és clar, te la proporciona un metge amb totes les eines de dècades d'estudi que no s'acaba, i de milers d'investigadors que s'hi dediquen. Jo, davant del càncer, diria 'tonteries, les justes'.

    ResponElimina
  7. Estic d'acord amb tots dos. I afegiria que no només amb el càncer, sinó també davant d'altres malalties greus (ELA, depressió severa...) les actituds són les mateixes. Em poso realment malalta quan veig que, al meu entorn, hi ha un munt de gent que confia en l'homeopatia. Va, home, va... "la memòria de l'aigua"? Gent que aparentment sap llegir, vull dir.

    ResponElimina
  8. buf... per desgracia també conec el que dius per experiència d'algú molt proper. Hi ha vegades que el millor que pot fer la gent si no sap animar-te a lluitar contra la malaltia és estar calladeta i no dir gaires bestieses, que l'únic que fan es posar de mala llet al més pintat

    ResponElimina
  9. Totalment d'acord ho has explicat molt bé...Penso que la medecina porta molts anys investigant i se suposa que la investigació és fonamental per assolir resultats...Això no vol dir que a més de la medicina tradicional, no et puguis "ajudar" amb l'alternativa, sempre que tingui un fonament raonable. Per desgràcia hi ha molta ignorància i potser és una mica allò de qui té mal busca remei, però hem de tenir sentit comú! Una actitud positiva penso que ajuda sempre, però això em sembla que tots ho tenim clar...
    Petonets.

    ResponElimina
  10. Et felicito, Loreto, ho has explicat molt bé. Jo més d'una vegada haguera fet qualsevol cosa contra els que curen el càncer amb baines d'Himalaia, el misteriós goji, o el verí de l'escorpí blau, que només el pots trobar a Cuba, i el...

    Fa deu (10) anys que tinc càncer, i sóc voluntari per provar fàrmacs, que és possible que no es curi mai (segons quin) però si portar-lo en un estat crònic molts d'ells. La ignorància de la gent és molt gran, Loreto, si sabessin que es necessiten uns 10 anys perquè aquell producte que s'ha començat a provar funcioni sense que deixi efectes secundaris, i que vagi bé per tothom ningú s'ho creuria. Tota aquesta gent, sí que ho sap i d'això s'aprofiten. Ningú sap el mal que fan tots plegats, i els hospitals no poden fer-hi res contra ells, i nosaltres només mantins drens ferms.


    M'agradat molt llegir el teu post, i de debò que et dono les gràcies. Pot ser que qualsevol dia et digui si me'l regales per posar-lo al meu blog. Ja saps que del càncer en parlo moltes vegades, algunes d'elles amb molta sort.


    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic contenta que t'hagi agradat, Josep. Me'l pots demanar quan vulguis (de fet no cal que me'l demanis :) )

      Elimina
  11. Hi ha l'estupidesa i la mala fe, totes dues molt perilloses davant d'una malaltia greu.
    Molt interessant el teu post. Sento la mort d'en Jordi Vilamitjana Pujol, perquè pel seu escrit semblava una gran persona.

    ResponElimina
  12. Crec en les alternatives a la medicina tradicional, a vegades no són alternatives i sí altres opcion, però en aquest món divers, hi ha molt vividor i és un vergonya que treguin partit en situacions tan terribles.

    ResponElimina
  13. La mare se'n va sortir. La Núria que jo estimava tant no. Totes dues són fortes. I s'emprenyen si els fan passar formiga per rinoceront.

    Un petó, maca.

    ResponElimina