La setmana passada vaig tenir una conversa amb el meu
bibliotecari de capçalera sobre com els està afectant la crisi (paradoxalment
tinc bibliotecari de capçalera però no metge de capçalera, i no perquè no el
necessiti sinó perquè a aquest darrer me’l
canvien cada dos per tres).
Sembla que l’Estat ha deixat d’invertir en l’adquisició
de nous llibres i en les noves tecnologies, per la qual cosa molts projectes
que ja estaven aprovats, com el préstec de llibres electrònics, han quedat
escapçats.
Malgrat això, no tot són males notícies ja que han
augmentat els usuaris de les biblioteques.
Significa que hi ha més interès per la lectura? No ben bé. Concretament hi ha
més persones que acudeixen a les biblioteques per llegir la premsa, per jugar
a la ludoteca amb els fills o per utilitzar els ordinadors amb
connexió a internet. El préstec de novel·les, en canvi, es manté igual.
La crisi, doncs, ha provocat que les biblioteques es converteixin en un espai d’entreteniment que no costa diners i això, tal com estan les coses, és digne de celebrar.
La crisi, doncs, ha provocat que les biblioteques es converteixin en un espai d’entreteniment que no costa diners i això, tal com estan les coses, és digne de celebrar.
Tal com ens explicava l’escriptora Montserrat Roig en el dietari “Un pensament de sal, un pessic
de pebre” les biblioteques, a més a més de
constituir una excel·lent opció d’oci, realitzen una magnífica tasca de
repartidores d’emocions prestant llibres ben diversos. N’hi ha per tots els
gustos:
–Té algun llibre dedicat
especialment als homes poca-vergonyes? Algun llibre que produeixi basques...
Vull dir que faci vomitar?
–Voldria un llibre qualsevol, que faci bonic, que no calgui llegir... Amb sants, si pot ser... És per la dona, sap?
–Vull un llibre ben porc ben porc ben porc... És per a una tia que està molt bona però que se’m fa l’estreta, oi que m’entén?
–Voldria un Kamasutra abreujat; és per a un tio que és un imbècil però que està boníssim.
–Vull el llibre més bonic que s’hagi escrit mai. M’acabo d’enamorar ara mateix.
–No tindria pas un llibre que faci parlar als tímids?
–Voldria un llibre ben gruixut per a posar-lo al menjador perquè vaig comprar una torre Eiffel una mica torta i cau a cada moment.
–Vull un llibre per a les meves nenes, que encara són jovenetes, sap, un llibre que no els faci mal... (...)
–Voldria un llibre qualsevol, que faci bonic, que no calgui llegir... Amb sants, si pot ser... És per la dona, sap?
–Vull un llibre ben porc ben porc ben porc... És per a una tia que està molt bona però que se’m fa l’estreta, oi que m’entén?
–Voldria un Kamasutra abreujat; és per a un tio que és un imbècil però que està boníssim.
–Vull el llibre més bonic que s’hagi escrit mai. M’acabo d’enamorar ara mateix.
–No tindria pas un llibre que faci parlar als tímids?
–Voldria un llibre ben gruixut per a posar-lo al menjador perquè vaig comprar una torre Eiffel una mica torta i cau a cada moment.
–Vull un llibre per a les meves nenes, que encara són jovenetes, sap, un llibre que no els faci mal... (...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada