Tipus de voluntaris

Actualment els mitjans de comunicació ens recomanen de manera insistent que ens fem voluntaris i voluntàries.  Sens dubte, cal aixecar el país perquè  dels governants no ens en podem pas refiar.

Hi ha polítics, com la senyora Botella, que reconeixen obertament les seves limitacions. Recordeu quan, en un exercici d'enginy auster,  va demanar als ciutadans de Madrid que es fessin càrrec de manera voluntària de les biblioteques municipals, centres culturals i poliesportius ?

De quina manera deu haver acabat l’assumpte? Deuen fer cua els aturats i aturades per atendre la biblioteca del barri? Com s’hauran repartit els jubilats el privilegi de mantenir les piscines, recollir els papers i segar la gespa? Els dilluns els toca als jubilats  amb artrosis, els dimarts als que tenen una pensió inferior als 500 euros, els dimecres a aquells que seran desnonats pròximament... Ben segur que no donen l’abast.

Durant la meva época universitària he conegut a molts estudiants que s’embranquen a exercir de voluntaris en un sector relacionat amb els seus interessos professionals. El motiu és que senten tanta passió pels estudis que no en tenen prou amb les pràctiques docents. Fins aquí tot és ben comprensible.

El problema sorgeix quan el seu objectiu principal, per no dir l' únic,  es passar a formar part de la plantilla al més aviat possible. Quan això no succeeix, però, acaben abandonant l'empresa i buscant-ne una altra on "no els explotin".

Ja sé que en temps de misèria tot val però trobo que és una pràctica molt hipòcrita. No era precisament la passió i l’altruisme allò que justificava la seva manera de fer? No treballaven per vocació i per aprendre?

Les empreses també tenen el seu moment gloriós en aquesta enganyifa conssentida ja que  sempre hi ha qui pretén col·locar voluntaris on haurien d'anar assalariats.  Realment no coneixen quines necessitats de personal tenen? Si els calen més treballadors que els contractin i es deixin de bajanades.  
El que no m'empasso de cap de les maneres és que el voluntari  sigui tant excepcional que, malgrat  l'empresari no necessiti ningú, decideixi de contractar-lo. - No, si no ens calen els teus serveis. Però ets tan bon treballador que no me n'he pogut estar- deuen dir.

Afortunadament no tot el voluntariat és d'aquesta mena.  Una abraçada als voluntaris de cor, que sé que n’hi ha molts.