Aquest diumenge els pares i
mares dels nens i nenes de P4 hem celebrat l’àpat de fi de curs en una casa de
colònies.
A l’hora d’organitzar-ho
tot, vam haver de decidir si cada família es portava la carmanyola (d'acord
amb el què s’està plantejant per afrontar la crisi en els menjadors escolars) o
si utilitzàvem el servei de la casa. Finalment, per comoditat, vam optar per la
segona opció.
Allò que principalment cercàvem,
però, era el confort d’un restaurant tradicional combinat amb un espai ampli
que permetés que els nens s’esbravessin i que els pares i mares poguéssim menjar
tranquils, sense haver d'estar massa pendents de vigilar-los.
Un cop allà,
però, va resultar que la tranquil·litat va ser relativa ja que vam haver d’atendre
als infants i controlar que no prenguessin mal en el pati, que d’altra banda estava
ple de potencials perills. Evidentment aquest fet va comportar alguns recels per part de molts progenitors que no acabaven d'estar satisfets.
Si es tracta de dir les coses
pel seu nom, però, us diré el què penso de veritat: Crec que el lloc era idoni,
amb alguns petits perills com rampes relliscoses o algun clau que sobresortia dels
bancs de fusta, però era un espai ampli, tancat i en plena natura.En definitiva, era perfecte perquè la mainada es divertis.
L’autèntic problema rau en els
pares, que pensem que si aconseguim controlar als nostres petits no els passarà
mai res. I el pitjor de tot és que aquesta actitud la fem extensiva a l’adolescència
i, perquè no, també a la joventut. Pares i mares al poder.
Potser els podríem haver dit
que s'ho passessin bé i que tinguessin seny, que nosaltres els esperàvem prenent
el cafè dins el menjador. Segurament així sí que hauríem tingut esbargiment i
tranquil·litat.
Per sort el temps va acompanyar-nos, l’ambient va ser
immillorable i vam passar una tarda divertida, sense altres incidents que uns
nens i nenes esgotats de tant jugar. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada