Ja he triat

Cada vegada que escollim descartem moltes altres possibilitats i segurament no arribarem a saber mai si aquestes haurien estat  més encertades. Pensar-ho pot resultar empipador, sobretot si intuïm que ens hem equivocat, però és el preu que hem de pagar per la  llibertat.

Fa poc vaig llegir una novel·la curta de Henry James, anomenada “Diari d’un home de 50 anys” que tractava d’aquesta qüestió. El protagonista, a banda de tenir 50 anys, s’obligava  a creure que una dona, a la qual havia rebutjat feia més de vint anys,  no hauria estat de  cap de les maneres la persona adequada per ell. Al final de la novel·la no li queda altre remei que acceptar que s'havia equivocat.  

Malgrat el tarannà derrotista de James, podem dir que almenys l’home disposava de  la resta de la seva vida per aprofitar la lliçó que tant durament havia aprés. És cert que l’estimada ja era morta, contràriament hauria estat massa fàcil, però encara li quedaven 20 o 30 anys per refer-se. Us imagineu descobrir una cosa així pocs minuts abans de morir?   

 Aquesta reflexió em recorda una pregunta que s’acostuma a fer a les persones que han viscut un succés extraordinari o que, pel motiu que sigui, han dut una vida poc corrent. –Canviaries alguna cosa de la teva vida?- La majoria reconeixen que han comès moltes equivocacions però sorprenentment responen que no canviarien res perquè gràcies als errors han millorat com a persones. Equivocar-se significa créixer? En alguns casos sí.

En d’altres, però, pot significar viure pres del terror, del rancor o l’amargura. I és que, contràriament al que prediquen alguns manuals d’autoajuda desastrosos, no tot el què ens succeeix en aquesta vida ho escollim de manera lliure. No sempre el voler és poder perquè el control absolut no existeix i els camins humans sovint estan plens de descontrol.