Aquest any la gran protagonista
de la Diada va ser, sens dubte, la manifestació per la independència que va omplir
els carrers de Barcelona i que, a hores d'ara, alguns ja qualifiquen d’històrica.
Durant el matí, però, també van
tenir lloc d'altres activitats com la cerimònia institucional del parc de la
Ciutadella on van llegir-se fragments de textos de Pere Calders, J.V
Foix ( a qui alguns s’entesten a anomenar-lo el poeta pastisser) i Mercè
Rodoreda, entre d’altres. Aquest acte, tot i que es repeteix cada any, no és gaire popular entre els catalans ja que
representa la cara més polititzada i fútil de la celebració.
Aprofitant que era a casa vaig decidir veure'n un
trosset, poca estona, només el temps necessari per acabar d'esmorzar. Així que vaig asseure'm al sofà i vaig encendre el televisor amb actitud desmenjada. Estava convençuda que seria un ritual frívol i feixuc, tal com acostumen a ser aquesta mena de circs. I no vaig equivocar-me pas, almenys fins que les actrius i actors van començar a llegir els textos.
Llavors les banderes, els polítics i els discursos demagògics van deixar de comptar. Ressonava literatura de la bona, aquella que no és possible desatendre ni passar per alt. No podia fer cap altra cosa, doncs, que escoltar
els mestres i gaudir-ne.
Pel que fa a les qüestions més reivindicatives, vaig deixar-les per la tarda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada