dijous, 19 de setembre del 2013

Ruta 66



fotografia d'aquí



Va morir d'èxit i avui només queden quatre botigues de records i un museu.
La carretera que va desplaçar-la, menys romàntica, menys popular, més ferma,  encara hi és. 

* La meva participació a Relats conjunts 

17 comentaris:

  1. M'ha agradat molt això de "va morir d'èxit"

    Un relat molt imaginatiu, Loreto!

    ResponElimina
  2. La carretera 66 hi continua sent: en vaig fer un tros l'any passat, des de Flagstaff (Arizona) fins a Santa Mònica, a los Ángeles. El que passa és que, tret de les quatre botigues retro que hi ha al començament, amb autocars i turistes, després és una carretera molt poc transitada. Els turistes van per les autopistes, però la 66 hi és, amb revolts, pujades i baixades i ben pocs pobles i benzineres (Kingman, Oatman, Needles) i travessa el desert de Mojave abans d'arribar a Barstow, Pasadena i Los Ángeles. Realment, en molts trams és una autèntica carretera fantasma. Sense pobles ni cotxes ni turistes.

    ResponElimina
  3. Renovar-se o morir, diuen. La nostra tendència a fer les coses més grans, més noves...

    ResponElimina
  4. Segurament és una carretera que li porta records a molta gent, motiu pel qual encara es conserva ;)

    ResponElimina
  5. Molt ben sintetitzat...Jo la trobo fantàstica aquesta carretera, llàstima que tingués un trist final, a mans de l'augment de la circulació...
    Petonets.

    ResponElimina
  6. Res dura per sempre, encara que hi han coses que du ren molts anys.

    ResponElimina
  7. Per això ara fan les carreteres amb rotondes, per a afegir-los romanticisme i popularitat.

    ResponElimina
  8. M'agrada això que dius de "Va morir d'èxit". El temps sovint ho esborra tot.... però ho esborra perquè nosaltres no tenim ganes de conservar segons què.

    Molt bona aportació!

    ResponElimina
  9. Potser ha estat un nou canvi de decorat.

    ResponElimina
  10. Hi ha finals i finals i dels més tristos que hi ha un d'ells és morir d'èxit. Molt ben trobat el relat! :)

    ResponElimina
  11. idealitzada per la lectura d'on the Road de Kerouac, sempre l'havia volgut fer, pero alguns que fa poc l'han fet, m'han dut al desànim.

    ResponElimina
  12. Els "mites" mai no moren !
    Una abraçada !!

    ResponElimina
  13. les referències més serioses que en tenc són de rayo mcqueen

    ResponElimina