dissabte, 29 de març del 2014

La metamorfosi del funcionari



Quan en Grau Samarra va despertar-se un matí després d'un somni intranquil, va trobar-se damunt del llit convertit en un monstruós insecte. Un cop superat l'ensurt inicial, va baixar  del matalàs amb parsimònia i va dirigir-se al lavabo arrossegant les potes peludes i primes per la sanefa de les rajoles. L'inevitable posició no bípeda li impedia arribar a l'aigüera, així que va veure's obligat a rentar-se la cara en una petita bassa d'aigua que s'havia format prop de la tassa del vàter. Lluny de sentir fàstic, però, la ferum del líquid va proporcionar-li una agradable sensació de frescor per tot el cos.
Era dilluns i, deixant de banda aquell petit contratemps, en Grau frisava per arribar a l'oficina, engegar l'ordinador, prendre's un cafè amb llet amb escuma i comprovar els missatges de correu electrònic mentre esperava que arribessin els companys.
Feia temps que era funcionari del departament d'Interior, va accedir-hi després de superar unes oposicions no gens fàcils i ara, al cap de cinc anys, les hores li passaven volant. No cal dir que també gaudia caminant per la muntanya, anant en bicicleta, llegint una bona novel·la i prenent copes amb els amics fins a la matinada. Però de dilluns a divendres, de vuit a tres, xalava d'allò més redactant informes, fent estadístiques i tramitant expedients sancionadors.
Malauradament, a no ser que volgués enfrontar-se amb amics, familiars i coneguts, o córrer el risc que el titllessin de bitxo rar, això darrer no podia dir-ho en veu alta.
Va mirar-se al mirall i va sospirar. Feia una fila horrorosa, havia de decidir-se a sortir de l'armari o  acabaria molt malament. 


Dedicat a tots els funcionaris que, malgrat tot, els agrada anar a treballar

34 comentaris:

  1. El problema ja no era que el titllessin de bitxo rar... ara era molt pitjor!!! Era directament un bitxo rar i per cert que no sabem de quina mida era... si ens hem de guardar d'ell perquè és un mal bitxo com una casa o és petit i té risc de morir esclafat per algun peu... o per alguna sabata malintencionada.

    ResponElimina
  2. El bitxo raro que duia dins li està sortint, millor cap enfora així, no enganyarà ningú ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. O s'ha tornat un bitxo raro perquè els altres el veuen així, Sílvia

      Elimina
  3. ja era rar abans, la transformació no és més que una constatació de la seva raresa.

    ResponElimina
  4. Hi han oficis que no s'aprenen, es porten dins quan es neix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Llavors és important identificar-los i poder-nos-hi dedicar, Joan

      Elimina
  5. De mida de persona, Carme, però les aparences enganyen, no és un mal bitxo :-)

    ResponElimina
  6. Ser estrany esta mal vist!
    Molt bo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, per sort som estranys pels que no ens coneixen. Merci, Joana

      Elimina
  7. Això l'ha passat per anar als antros de copes on va, sempre fiquen garrafón.

    ResponElimina
  8. Cal ser fort, es tingui l'apariència que es tingui. I defensar la teva personalitat, amb potes i antenes (o amb ungles i dents) A Santa Caterina o allà on sigui.
    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, i passar dels prejudicis dels demés, ja en tenim prou amb els propis.

      Elimina
  9. Gregor Samsa se'l considera la metàfora d'un artista, però també podria referir-se a un funcionari segons com.

    ResponElimina
  10. brillant ús de la transformació o metamorfosi del mestre Kafka!
    i de pas gràcies! la meva feina és fer de profe mai m'he titllat per la natura del contracte ni abans quan era substituta, ni quan era interina ni ara que la natura contractual és funcionària ....gràcies !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els mestres encara, Elfreelang. Ho tenim pitjor les persones que fem feina de despatx, ja siguin administratius, economistes, advocats... aquests són els que patim la paraula "funcionari" de la manera més despectiva. Tant li fa si ens agrada la feina o si la fem bé o malament. Una abraçada

      Elimina
  11. Si totes les males peces mostressin un aspecte exterior tan desagradable potser no ens entabanarien amb tanta facilitat. Millor anar de cara, se sortirà amb la seva igualment, però tothom sabrà de quin peu calça.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tant de bo la maldat es reflectís a la cara... els telenotícies serien un circ dels horrors

      Elimina
  12. Ostres m'ha recordat, La metamorfosi que no em va agradar gens...
    Ai, no sé, al cap i a la fi jo també sóc funcionària i una enamorada de la meva feina...No sé, però això de les etiquetes (funcionari-bitxo rar)no m'agrada gaire, penso que a totes les feines hi ha persones molt professionals i d'altres que s'ho tiren tot a l'esquena...
    Gràcies, perquè m'he sentit inclosa en la dedicatòria...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també ho penso, cal combatre aquests prejudicis. Jo també sóc funcionaria i enamorada de la meva feina, però a la gent els costa de creure :)

      Elimina
  13. Quina por, Loreto. Aquest personatge ben segur que és uns parents de Kafka que ha vingut fa una estona
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'hauries de conèixer, Josep, potser no fa tanta por... :)

      Elimina
  14. "funcionari del departament d'Interior" i "bitxo rar" son pràcticament sinònims xD

    ResponElimina
  15. Amb els antecedents que tenia era d'esperar una metamorfosis com aquesta.
    Potser els companys no s'estranyaran de veure'l d'aquesta fila.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que no s'estranyaran, ja saben de quin peu calça la gent

      Elimina
  16. Quan arriba al seu departament estava en el seu ambient? Segur que si!!

    Aferradetes :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. * arribava
      M'ha espantat tant que m'he confós!! ;)

      Elimina
    2. Sí, dins l'oficina es trobava bé. El problema era a fora...

      Elimina
  17. Aquest simpàtic personatge, si a més era bitxo, vermell i picantó, devia ser una joia... Bona troballa, Loreto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Era un bitxo, també dels que es posen a les salses. Ben simpàtic, gràcies Olga

      Elimina