dimecres, 12 de juny del 2013

Edatisme





La Maria Carme assisteix al club de lectura des que va crear-se, ara farà deu anys, i mai no ha deixat de llegir cap dels llibres recomanats. També participa en el club de lectura en anglès que organitza l’Abacus i, quan té temps, escriu la ressenya dels llibres en el seu blog.

A més a més, forma part d’una companyia de teatre amateur, és voluntària del banc d’aliments i cada divendres ensenya música als nens i nenes de primària de l’escola del barri.

El cap de setmana acostuma a dinar amb la filla, el gendre i els dos néts, ja que viuen a Pineda i no els veu massa sovint. El fill, en canvi, s’està a Londres i cada estiu ve a passar un parell de setmanes a casa seva, durant les quals aprofiten per recórrer  els racons més bells del país alhora que es posen al dia de les seves vides.

Pel que fa a la salut, ha patit alguna malaltia seriosa - que ja ni recorda-  i actualment té la pressió alta, que manté a ratlla gràcies a la pastilleta que pren cada matí, i una mica d’artrosi al genoll dret.   

La Maria Carme viu sola, el seu marit va morir fa 6 o 7 anys, i, amb la pensió que li ha quedat després de 40 anys fent de professora,  pot permetre’s un bon sopar de tant en tant amb les amigues.

Ahir al matí la Maria Carme estava fent cua per fer la declaració de renda (no havia pogut confirmar l’esborrany des de casa perquè una errada tècnica no li permetia desgravar-se la quota del sindicat)  i, quan una dona jove la va veure, li va cedir automàticament el seient. La Maria Carme va acceptar de grat, li començava a molestar el genoll, i va treure el llibre que duia dins de la bossa. Quan encara no l’havia obert, va sentir que la mateixa dona deia: “Ha vingut tota sola, pobreta, tan velleta com és”  

El món és boig, va pensar la Maria Carme mentre treia el punt del llibre i s’endinsava en la trama de la novel·la

14 comentaris:

  1. Hi ha casos i casos, però el que està clar és que no es pot parlar sense saber. Ja li agradaria a la dona jove, probablement, tenir una vida com la de la Maria Carme. És més, a mi també m'agradaria tenir-la, perquè destil·la una pau interior en tot el que fa que és admirable.

    ResponElimina
  2. hi ha gent amb unes ganes terribles de viure i en té sort amb els resultats. Que segueixi així.

    ResponElimina
  3. Doncs per el que llegim, ho pot fer soleta perfectament.
    M'ha agradat l'escrit...

    ResponElimina
  4. Quan s'és jove costa d'imaginar-se que un dia arribarà la vellesa.
    La Maria Carme li hauria hagut de dir a la noia allò de: "Com et veus, em vaig veure; com em veus, et veuràs".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Malauradament no tothom hi arriba en aquestes condicions

      Elimina
  5. M'agrada la teva descripció perquè vas perfilant una manera de viure per mitjà de petites notes. El final et fa pensar, per un cantó està bé cedir el lloc a una persona més gran i, efectivament, a la Mari Carme li va bé. Però, per un altre, veus que aquí hi sobra la intenció del gest perquè no s'adiu a la persona que el rep.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser no sobra el gest, sinó la compassió injustificada que es converteix en una manca de respecte. Gràcies Consol!

      Elimina
  6. Velleta?
    Segur que li queden més de 20 anys de vida. Essent una dona i sense cap malaltia greu...
    Ara bé, si aquests 20 anys més no els ha de viure amb condicions ni físiques, ni mentals, ni emocionals, ni econòmiques, llavors sí que la Maria Carme té un motiu perquè la compadeixin.

    ResponElimina
  7. No sé si això que descrius seria viure, Marion. Per sort no és l'habitual

    ResponElimina
  8. de vegades opinem sense solta ni volta ....de pobre velleta res una ànima jove en tot cas, l'escrit està molt bé!

    ResponElimina