 |
GE Building,
Lunch atop a Skyscraper, 1932
|
-
Com li va a l’Omar?
-
Doncs mira, molt bé. Tant que vam patir i al
final allò de la pastera va resultar una idea magnífica
-
Sí? El tracten bé per Espanya?
-
Ui sí, només treballa deu hores cada dia i s’ha
pogut comprar el pis, el cotxe i encara li'n sobraran per venir a visitar-nos a l’estiu
-
Caram sí
que val la pena, sí
-
I en Rachid no s’anima? Allà no cal patir per la
feina. I bona, eh
-
No sé, el veig poc convençut. Diu que s’estima
més acabar la universitat
-
Uf, ja cal que
hi parlis. Allà no deixaran mai de fer-se cases, tindria el futur
assegurat. I els nens i tu, també
-
Potser sí,
ja li comentaré
-
Mira, si us veieu molt apurats
jo puc deixar-vos els 3.000 de la pastera. Ara que ens ho podem permetre, rai
-
No sé, si
de cas ja et diria alguna cosa, moltes gràcies Sirah
Una conversa d'alçada, però una caiguda dura.
ResponEliminaUff, viuen als núvols, pobres. Vénen ganes de pujar a explicar-los el que els espera.
ResponEliminaPel que més vulgui, que refusi l'oferta! No sap el que li espera si arriba a destinació...
ResponEliminaMolts s'han cregut aquestes consignes pensant-se que aquí es lligaven els gossos amb llonganisses, i malauradament han vingut a caure al paradís de l'atur, els mini-jobs i les retallades.
ResponEliminaSuposo que el pobre Omar (tan afortunat) deu ser un d'aquests de la biga...
ResponEliminaEspero que en Rachid no es deixi convèncer pas...
Molts han arribat així d'enganyats....per sort ara s'ha acabat. Tornarà, no ho sabem.
ResponElimina(no sé què dir) (uf...)
ResponEliminaa l'inrevés.....sarcasme.....realisme de fugida , autoengany o engany.......
ResponEliminaUna conversa que s'ha fet molts cops, tants com els que s'han dut.
ResponEliminaBen trobat!
Aferradetes.
Segur que hi ha de tot, però aquesta conversa deu haver estat més que utilitzada al sud de la mediterrània, per sort, ara ja saben quin pa s'hi cou pel nord de la mediterrània, i el final de la conversa és el més segur que ara es fa servir.
ResponEliminaUna bona visió de la imatge, de ben segur que aquests treballadors, pocs deuen ser nascuts als EEUU.
les il·lusions no tenen fronteres, ni la fam...
ResponEliminaUn no es pot refiar del que li diuen els altres.... Quina pena!!
ResponEliminaCada dia és més difícil de seguir en aquest equilibri precari.
ResponEliminaCaram, ja hi havia pasteres en aquells temps?
ResponEliminaM'agrada!