dilluns, 17 de juny del 2013

El consell

Joc literari Relats conjunts

GE Building, Lunch atop a Skyscraper, 1932


-          Com li va a l’Omar?

-          Doncs mira, molt bé. Tant que vam patir i al final allò de la pastera va resultar una idea magnífica

-          Sí? El tracten bé per Espanya?

-          Ui sí, només treballa deu hores cada dia i s’ha pogut comprar el pis, el cotxe i encara li'n sobraran per venir a visitar-nos a l’estiu

-           Caram sí que val la pena, sí

-          I en Rachid no s’anima? Allà no cal patir per la feina. I bona, eh

-          No sé, el veig poc convençut. Diu que s’estima més acabar la universitat

-          Uf, ja cal que  hi parlis. Allà no deixaran mai de fer-se cases, tindria el futur assegurat. I els nens i tu,  també

-          Potser sí,  ja li comentaré

-          Mira, si us veieu molt apurats jo puc deixar-vos els 3.000 de la pastera. Ara que ens ho podem permetre, rai

-           No sé, si de cas ja et diria alguna cosa, moltes gràcies Sirah

 

14 comentaris:

  1. Una conversa d'alçada, però una caiguda dura.

    ResponElimina
  2. Uff, viuen als núvols, pobres. Vénen ganes de pujar a explicar-los el que els espera.

    ResponElimina
  3. Pel que més vulgui, que refusi l'oferta! No sap el que li espera si arriba a destinació...

    ResponElimina
  4. Molts s'han cregut aquestes consignes pensant-se que aquí es lligaven els gossos amb llonganisses, i malauradament han vingut a caure al paradís de l'atur, els mini-jobs i les retallades.

    ResponElimina
  5. Suposo que el pobre Omar (tan afortunat) deu ser un d'aquests de la biga...
    Espero que en Rachid no es deixi convèncer pas...

    ResponElimina
  6. Molts han arribat així d'enganyats....per sort ara s'ha acabat. Tornarà, no ho sabem.

    ResponElimina
  7. a l'inrevés.....sarcasme.....realisme de fugida , autoengany o engany.......

    ResponElimina
  8. Una conversa que s'ha fet molts cops, tants com els que s'han dut.

    Ben trobat!
    Aferradetes.

    ResponElimina
  9. Segur que hi ha de tot, però aquesta conversa deu haver estat més que utilitzada al sud de la mediterrània, per sort, ara ja saben quin pa s'hi cou pel nord de la mediterrània, i el final de la conversa és el més segur que ara es fa servir.
    Una bona visió de la imatge, de ben segur que aquests treballadors, pocs deuen ser nascuts als EEUU.

    ResponElimina
  10. les il·lusions no tenen fronteres, ni la fam...

    ResponElimina
  11. Un no es pot refiar del que li diuen els altres.... Quina pena!!

    ResponElimina
  12. Cada dia és més difícil de seguir en aquest equilibri precari.

    ResponElimina
  13. Caram, ja hi havia pasteres en aquells temps?
    M'agrada!

    ResponElimina