dissabte, 5 d’octubre del 2013

Dos d'Eivissa




"Sensació d'Eivissa" de Marià Villangómez Llobet



El llarg matí d’estiu. El sol ardent.

l’ombra de la figuera, travessada

de brisa, entre el rostoll, clou la manada

de les ovelles i el pastor indolent.

S’alça cap a la punta un floc de pins,

d’on ve una olor calenta i aromada.

Brilla el mar, i un veler, la vela inflada,

la proa a rumb, s’allunya blau endins.


Les fotografies són de la Marta C. (no deixeu de llegir els seus contes, últimament molt inquietants, per cert :))  Moltes gràcies una altra vegada! 


22 comentaris:

  1. Paraules majors. Que maca ha de ser aquesta illa, i jo sense visitar-la.

    ResponElimina
  2. I jo tampoc... ja començaria a tocar.
    Molt xules les fotos, Loreto!

    ResponElimina
  3. Cada vegada que hi vaig, em costa més tornar-ne.
    XeXu i Sicoris, no hi teniu perdó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, seguiré igual l' "Encara estem així", encara que l'escriguis des d'Eivissa :)

      Elimina
  4. Conec bastant bé l'illa, però sobretot als seus habitants. Una vegada uns amics em van regalar un llibre. La dedicatòria estava escrita amb l'ànima: "Amb Mol-te estima d'un dels darrers eivissencs originals que queden - som una espècie endèmica--". No durarem gaire.
    Això era l'any 2009.
    Aneu-hi!

    ResponElimina
  5. En aquests post més que els balcons, m'enamora el carrer i l'ambient que s'hi respira. I el poema també. Jo fa un munt d'anys que no he trepitjat Eivissa, gairebé fa por de tornar-hi per no espatllar el record... ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó Carme, jo també ho he pensat, m'agradaria enfilar-me per aquests carrerons tant lluminosos

      Elimina
  6. Tenen aire de vacances...
    Molt maco, tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí Joana, ara que ja s'han acabat va bé recordar-les :) Una braçada

      Elimina
  7. No hi estat mai, però un Institut d'allà em van venir a visitar una vegada, Sa Blanca Dona. Un bon record.
    Acabo de llegir un llibre d'articles eivissencs que lliguen les ciutats pel mar: el seu i el nostre i els costums que ens han fet com som.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La terra influeix en els costums i devem tenir moltes coses en comú amb les illes. Segur que els alumnes també en guarden un bon record.

      Elimina
  8. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  9. No sé què em passa, però darrerament, m'equivoco molt...

    Uns carrerons preciosos...Jo he estat a Mallorca, a Menorca i a Formentera, però a Eivissa, no, i no sabria dir perquè...
    Un poema molt estiuenc...Les ovelles ja fa dies que han baixat
    de les muntanyes, però aquestes devien estar al pla, perquè veuen el mar, quan es cansen de pasturar i alcen el cap...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veus? després del teu comentari el poema ja ens ensenya més coses :)

      Elimina
  10. Jo com molts no he esrat a Eivissa i algun dia hauré de posar-hi remei.

    ResponElimina
  11. Jo he estat varies vegades i l'encis de l'illa m'ha atrapat... es més que tot el que surt a programmes escombreries... la gent, el sol, la calma..-... les fotografies son genials!

    ResponElimina