-
Senyora Vera, si us plau, ha arribat l’hora
L’Elisabet
va acostar l’orella a la porta de l’habitació 301. Silenci.
-
Per l’amor de Déu, senyora, no m’ ho posi tan
difícil
L’únic
soroll que se sentia en tota la planta provenia de l’ascensor que hi havia al
capdavall del passadís.
Va descloure
la mà i va mirar la clau mestra. Sense adonar-se'n, l’havia premut tan fort que tenia el
palmell ple de marques profundes i allargassades.
-
Em sap greu, senyora Vera
Va
introduir la clau dins la ranura i va girar-la fins sentir el clic. Va empènyer
la porta poc a poc.
-
Senyora Vera?
Un
cop els ulls van avesar-se-li a la foscor va localitzar l’interruptor i el va
prémer. Va esperar que el llum que coronava l’amplíssima estança prengués
força. Com sempre, tot feia olor de
cafè.
Va
mirar el sofà de pell vermella, on tantes vegades s’havien assegut tots tres a
berenar, i la tauleta baixa de cristall blanc. Ni rastre de les tasses de
porcellana, ni de les pastes de mantega, ni del sucre moreno. Damunt la taula
només hi havia un cendrer brut i un tauler d’escacs orfe de peces. L’Elisabet va
aturar-se. Trobava a faltar alguna cosa, malgrat encara no sabia quina.
Va
creuar la moqueta de llana beix amb les sabates de carrer, ara ja hi hauria qui
se n’ocupés, i va deixar-se caure damunt del sofà. Davant seu quedava l’estanteria,
atapeïda de mapes de carreteres, novel·les d'autors russos i nord-americans, diccionaris i manuals de lepidopterologia i
d’entomologia.
D’on
li venia aquesta fal·lera pels insectes? L’Elisabet va sospirar. Algun dia la
Vera li ho explicaria. O potser no li
explicaria mai més res.
Va
apropar-se, arrossegant els peus, fins al moble escriptori, que estava
il·luminat pels raigs de llum solar que es filtraven a través dels vidres de la
finestra. Els papers estaven pulcrament col·locats dins caixes de cartró que
feien olor de nou. Va obrir-ne una amb compte i ràpidament la va tancar sense haver llegit
ni una sola paraula. Sentia que no hi tenia dret.
Just
en aquell moment va adonar-se que la màquina d’escriure de Navokov havia
desaparegut. Damunt la taula, plena de pols, encara se’n podia distingir la petjada.
continuarà?
ResponEliminaPot ser sí, el problema és que em falta informació! Si algú vol, sap.... :)
EliminaUna molt bona descripció de l'espai físic i perfectament inserida enmig de l'acció a través de les informacions dinàmiques que transmet la protagonista. Un exercici de narrativa àgil i ben estructurat. Felicitats. I també una bona mostra de descripció dinàmica per a aquells que com jo estem aprenent narrativa.
ResponEliminajajja Edith, feina feta!! Després en Borja ja posarà les coses a lloc :)
Eliminaun assaig molt profitós....jo diria que pots continuar. Bona diada
ResponEliminaBé, no sé si se li pot dir assaig, però gràcies!
EliminaVaig llegir que fer fora a la Vera de l'hotel on havia viscut amb Navokov un munt d'anys va ser molt dramàtic, però no sé ben bé que va passar.
Sembla interessant. A veure si el completes.
ResponEliminaHi pensaré. A veure si se m'acut alguna cosa. Gràcies!
EliminaOh, molt bé!!!
ResponEliminaÉs un exercici que fas perquè vols o perquè te l'han manat? Ho dic perquè com que he llegit els comentaris anteriors... no volia ser indiscreta, però em sembla un bon exercici narratiu. Et mereixes una molt bona nota!!
És l'exercici de la quinzena de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu. Gràcies, a veure si el professor et sent! :)
Elimina