dimarts, 23 d’abril del 2013

Àdeu-siau

La descripció: Parlar d'una persona mitjançant la descripció visual, tàctil, auditiva... del lloc on viu.



-       Senyora Vera, si us plau, ha arribat l’hora

L’Elisabet va acostar l’orella a la porta de l’habitació 301. Silenci.

-       Per l’amor de Déu, senyora, no m’ ho posi tan difícil

L’únic soroll que se sentia en tota la planta provenia de l’ascensor que hi havia al capdavall del passadís.

Va descloure la mà i va mirar la clau mestra. Sense adonar-se'n, l’havia premut tan fort que tenia el palmell ple de marques profundes i allargassades.

-       Em sap greu, senyora Vera

Va introduir la clau dins la ranura i va girar-la fins sentir el clic. Va empènyer la porta poc a poc.

-       Senyora Vera?

Un cop els ulls van avesar-se-li a la foscor va localitzar l’interruptor i el va prémer. Va esperar que el llum que coronava l’amplíssima estança prengués força.  Com sempre, tot feia olor de cafè.   

Va mirar el sofà de pell vermella, on tantes vegades s’havien assegut tots tres a berenar, i la tauleta baixa de cristall blanc. Ni rastre de les tasses de porcellana, ni de les pastes de mantega, ni del sucre moreno. Damunt la taula només hi havia un cendrer brut i un tauler d’escacs orfe de peces. L’Elisabet va aturar-se. Trobava a faltar alguna cosa, malgrat encara no sabia quina.  

Va creuar la moqueta de llana beix amb les sabates de carrer, ara ja hi hauria qui se n’ocupés, i va deixar-se caure damunt del sofà. Davant seu quedava l’estanteria, atapeïda de mapes de carreteres, novel·les d'autors russos i nord-americans, diccionaris i  manuals de lepidopterologia i d’entomologia.

D’on li venia aquesta fal·lera pels insectes? L’Elisabet va sospirar. Algun dia la Vera li ho explicaria. O  potser no li explicaria mai més res.

Va apropar-se, arrossegant els peus, fins al moble escriptori, que estava il·luminat pels raigs de llum solar que es filtraven a través dels vidres de la finestra. Els papers estaven pulcrament col·locats dins caixes de cartró que feien olor de nou. Va obrir-ne una amb compte i ràpidament la va tancar sense haver llegit ni una sola paraula. Sentia que no hi tenia dret.

Just en aquell moment va adonar-se que la màquina d’escriure de Navokov havia desaparegut. Damunt la taula, plena de pols, encara se’n podia distingir  la petjada.  

10 comentaris:

  1. Respostes
    1. Pot ser sí, el problema és que em falta informació! Si algú vol, sap.... :)

      Elimina
  2. Una molt bona descripció de l'espai físic i perfectament inserida enmig de l'acció a través de les informacions dinàmiques que transmet la protagonista. Un exercici de narrativa àgil i ben estructurat. Felicitats. I també una bona mostra de descripció dinàmica per a aquells que com jo estem aprenent narrativa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. jajja Edith, feina feta!! Després en Borja ja posarà les coses a lloc :)

      Elimina
  3. un assaig molt profitós....jo diria que pots continuar. Bona diada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, no sé si se li pot dir assaig, però gràcies!

      Vaig llegir que fer fora a la Vera de l'hotel on havia viscut amb Navokov un munt d'anys va ser molt dramàtic, però no sé ben bé que va passar.

      Elimina
  4. Sembla interessant. A veure si el completes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi pensaré. A veure si se m'acut alguna cosa. Gràcies!

      Elimina
  5. Oh, molt bé!!!
    És un exercici que fas perquè vols o perquè te l'han manat? Ho dic perquè com que he llegit els comentaris anteriors... no volia ser indiscreta, però em sembla un bon exercici narratiu. Et mereixes una molt bona nota!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És l'exercici de la quinzena de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu. Gràcies, a veure si el professor et sent! :)

      Elimina