Són tres quarts i quatre minuts de nou del vespre. Pels volts d'un quart d'una tocat me n'aniré a dormir i demà vull llevar-me cap a dos quarts de deu per aprofitar el diumenge.
Potser no ho aconseguiré, en definitiva és cap de setmana, però
almenys sé del cert que no seran les nou i mitja.
No sóc una purista de la llengua
catalana. Crec que les llengües vives han d'evolucionar amb els
parlants i els temps i, fins i tot, estic a favor de manllevar, si
cal, neologismes o mots provinents de llengües foranes (amb el
permís de l'Institut d'Estudis Catalans, és clar).
Malgrat això estic convençuda que,
pel que fa a la manera catalana d'anomenar les hores, no cal que canviem
res ni ens conformem a imitar el sistema castellà per una simple
qüestió de desconeixement, dificultat, brevetat o comoditat.
Sé que no es tracta d'una qüestió
de vida o mort i que, malauradament, avui dia hi ha temes molt més
importants que esperen ser resolts. Però no costa res esforçar-nos
a parlar i escriure correctament la nostra llengua. Penso que paga la
pena fer-ho abans no siguin quarts de quinze.
Ara mateix passen cinc minuts de tres quarts de deu i et puc dir que estic totalment d'acord amb tu.
ResponEliminaM'has fet pensar en l'altre dia quebquedant amb una persona a quarts de tres em va rpetir amb to de pregunta....les dues i mitja doncs?
Sí, hi ha gent que, malgrat coneix les hores en català, necessita assegurar-se'n. Potser en aquests casos val la pena refrescar-los la memòria.
EliminaEt contesto a mig quart de dues de la nit. En alguns temes lingüístics sóc flexible, però en el de les hores no. Ja ho diem prou malament, però miro de fer-ho bé perquè tenir un sistema horari propi fa de llengua seriosa. Per això de seguida m'he fixat que la imatge que acompanya el teu text està malament, en català no es diu mai 'i 10', sempre és 'i 5' o 'menys 5', com bé indica el gràfic de la notícia que adjuntes. Com que és un sistema enrevessat, està clar que l'hem de cuidar perquè si no el perdrem, així que fas bé de recordar-nos-ho.
ResponEliminaCarai, doncs no ho sabia. A partir d'ara encara m'hi fixaré més!
EliminaEstic totalment d'acord amb tu! Tot i així, de vegades haig de cedir, tinc uns amics que si els hi dic l'hora en català no vénen mai a l'hora...
ResponEliminaSi no coneixen el sistema potser els el podries ensenyar...
ResponEliminaDos quarts i sis minuts de dotze. L'hora catalana és perfecta quan parlem en català. I la castellana també és perfecta quan parlem en castellà, però no pas quan parlem en català. Oi que seria estrany que parlant català diguéssim l'hora en anglès? Doncs no comprenc com hi ha tanta gent que els costa d'entendre-ho. :)
ResponEliminaSuposo que dir l'hora en castellà es més fàcil que fer-ho en català... és la llei del mínim esforç. Però si els catalans no ajudem al català qui hi farà?
EliminaAra mateix són quarts de nou, la màxima imprecisió, la llibertat.
ResponEliminaSi no fos que...
Molt maco, tb. O un quart i mig de nou. Però això s'avé més a una vida més relaxada :)
EliminaJo ho intento, no vaig estudiar en català, per la meva edat, però he fet un gran esforç, amb molt de gust, per fer-ho.
ResponEliminaEl català s'ho mereix :)
EliminaEm sembla molt bé!
ResponEliminaComentari deixat a un quart i un minut de quatre de la tarda.
Veig que l'hora que posa al costat de pons007 i de la data no té res a veure amb la realitat :)
ResponElimina