 |
| Tapís de la Creació. Museu Capitular de la catedral de Girona |
Segons
el Punt-Avui (http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/632395-catalunya-un-dels-paisos-mes-laics-de-leuropa-secularitzada.html) la religió catòlica podria deixar de ser majoritària a
partir del 2025 a Catalunya ja que només un 10% de la població estarà batejada.
No
fa gaires anys els pares batejaven els nadons tot just néixer. Era un
costum tan arrelat que no es plantejaven una altra cosa. Avui dia, en
canvi, qui opta per aquest sagrament ja no ho fa per inèrcia ni tradició sinó
després d’haver sospesat racionalment tots els pros i contres.
Suposo
que perquè sóc poc religiosa, només trobo inconvenients a l’hora de complir fil per randa els preceptes de la fe cristina. Estimar a Déu sobre totes les coses, assistir a
missa els diumenges i festes de guardar, combregar, dejunar, resar, no mentir, rebutjar segons quins actes, evitar pensaments impurs, confessar els
pecats i predicar sempre amb l’exemple.
D’avantatges,
en canvi, no en trobo tants: la transmissió de valors positius i el fet de tenir a la nostra disposició un matalàs on
caure si les coses van maldades.
Com
que els valors també poden trasmetre's des de la laïcitat només m'inquieta el tema del matalàs. I, sincerament, em sembla tan personal, complex, difícil
i jo mateixa el tinc tan poc resolt que prefereixo no insistir-hi.
Sigui
com sigui, l’any 2025 m'he proposat d'admirar les persones compromeses amb l’església
catòlica. Sobretot perquè seran cristianes fins el moll de l'os.
De quina altra manera podria ser? Tingueu present que ja no és castigarà –ni econòmicament, ni moralment, ni socialment- als que no compleixin amb la tradició i, per tant, no serà necessari "inventar-se" una religió a mida ni el “jo sóc creient però no practicant”.
De quina altra manera podria ser? Tingueu present que ja no és castigarà –ni econòmicament, ni moralment, ni socialment- als que no compleixin amb la tradició i, per tant, no serà necessari "inventar-se" una religió a mida ni el “jo sóc creient però no practicant”.
Jo sóc tan poc religiós que se'm fa difícil entendre la gent que ho és, però mentre a mi no m'obliguin a res, cap problema amb les creences de cadascú. No sé si és encertat, però em sembla que la fe està caient molt perquè sembla que tenim un munt de problemes reals dels que preocupar-nos, com per estar pendents dels problemes divins. Encara que això del 2025 suposo que vol dir que a casa nostra hi haurà alguna altra religió majoritària, d'aquestes que són fermes passi el que passi.
ResponEliminaNo sé que dir-te, jo he entés que es reduiran molt els bateigs. No imagino les persones desanganyades amb el cristianisme passant-se a una altra religió. Independentment de si som religiosos o no, penso que aniria bé una mica més d'espiritualitat.
EliminaAl que em referia és a les religions que venen de fora, que el nombre de practicants augmenta com la seva natalitat. Els immigrants que rebem solen portar religions més fortes, si ells solets van capgirar la natalitat, també podran capgirar la religió, penso jo.
EliminaBé, per saber-ho haurem d'esperar al 2025!
EliminaJo conec molta gent que deia que eren religiosos i cristians i a la que les coses, per un motiu o un altre, els van anar maldades, van deixar d'anar a missa, al·legant que tenien una crisi de fe. Ara bé, aquesta mateixa gent, celebraven casaments, bateigs i enterraments seguint el ritus cristià. Una incongruència absoluta.
ResponEliminaTal com dius, potser fa falta educar més els valors fomentant-se en l'espiritualitat, que em sembla d'una importància absoluta, deslligada de qualsevol religió, perquè, en el fons, totes diuen el mateix però amb diferents paraules.
Exacte, si són cristians, que es comportin com a tals. I si no, no cal que ho simulin.
EliminaEl que no té sentit és celebrar només les festes i obviar els sacrifis que tota religió demana. Considero que s'haurien d'acceptar totes les condicions del contracte.