Diuen
que Adrià Puntí, ara reencarnat en Josep Puntí, li ha dedicat la cançó “El boig del
telèfon roig” però com que no és “L’Empordà”, no he sabut trobar-ne la lletra.
Sigui com sigui el boig del telèfon continua voltant per Girona però fa molt de
temps que no duu telèfon. Va deixar de portar-lo quan els mòbils, els que
només trucaven i enviaven missatges, van envair totes les butxaques i bosses de mà
dels gironins.
Fins
llavors, quan ens el trobàvem pel carrer, ens exposàvem a que ens encastés l'auricular a l’orella
per convidar-nos, amb mímica, a parlar amb un interlocutor imaginari. Tots els que el coneixíem solíem accedir-hi respectuosament.
Avui, en canvi, ja no parlem per telèfon ni amb persones reals ni imaginades. Avui revisem el correu,
llegim els titulars de la premsa, responem wasaps, enviem alguna foto,
donem un cop d'ull al Facebook i al Twiter, consultem la previsió meteorològica... i tot sense deixar de caminar en cap moment, no fos cas que ens
sobrés temps per deixar volar els pensaments.
Ben
mirat, l’home no podia fer cap altra cosa que abandonar el telèfon roig. Perquè
quin sentit té assumir el paper de boig de la ciutat quan els demés ho són més
que tu?
Jo miro de deixar volar els meus pensaments sovint, i em sembla que ja volen massa, però m'he reconegut en el que expliques, caminant mirant la pantalla del mòbil en tot moment, de principi a fi del trajecte, i no m'agrada gens. Algun dia prendré mal, a més, què més donarà estar 5 minuts sense mirar-lo?
ResponEliminaBé, dic això, i com saben alguns per aquí a la catos, en trajectes que conec perfectament, com del metro a la feina, jo vaig llegint el meu llibre... i això no em sembla tan preocupant, saps?
Què deies d'un boig...?
Llegir llibres ens fa una mica més bojos encara que... visca la bogeria!
Eliminamolt encertat l'apunt, el pobre home es va veure desbordat per tanta bogeria. Potser ara torna a fer de boig de la ciutat per ser diferent a tots els que porten smartphone enganxat a la mà.
ResponEliminaRecordo aquest paio, però sense el telèfon no el reconeixeria.
Tard o d'hora aquest home passarà a formar part de l'història de la ciutat, hi posaria la mà al foc.
EliminaAh, l'admirable "Ciutat petita i delicada", que ens descrivia Jaume Ministral.
ResponEliminaBé, no sé si es tan petita ni delicada però s'hi viu bé!
Elimina