Johannes Vermeer, Al·legoria de l'art de la pintura, 1673 |
-
I això de l’al·legoria que és?
-
Doncs una mena de símbol
-
Un símbol de què?
-
De qualsevol concepte abstracte, la llibertat, l’amor, la pintura, la guerra...
mama, estigues quieta, si us plau
-
I aquest quadre és una al·legoria?
-
Sí, és clar... una al·legoria de la
literatura.
-
Però jo no sé llegir
-
No importa, mentre ho sembli... Fes com si miressis el llibre
-
I no podria fer veure que cuino?
-
No dona, no
-
Que rento els mitjons?
-
Ai mama, et dic que no!
-
I la màscara, quan me la posaré?
-
Quan pinti l’al·legoria del teatre
-
No hi he anat mai, al teatre
-
No passa res. Aixeca una mica la barbeta
-
I tu perquè t’has posat aquesta roba?
-
És roba de pintor
-
Però si no saps pintar
-
Coi, que no passa res!
El més important es teatralitzar-ho bé, el resultat ja es veurà més tard
ResponEliminaSí, de vegades l'art depèn massa de la teatralizació.
EliminaAi, les aparences... Ai, les mares... XD
ResponEliminaI ai, els fills :)
EliminaHahaha, que bo. En aquest quadre tot era fals, ni ella sabia llegir, ni el fill pintar. M'ha fet molta gràcia el teu diàleg!
ResponEliminaI que bé dissimulen... Gràcies XeXu!
EliminaMolt bon final !!! però , a pesar de tot, li ha sortit una bona obra !!
ResponEliminaFantàstic : ))
Potser no l'ha pintada ell. Gràcies artur!
EliminaJo sempre ho dic: encara que no ho/en sàpigues, tu fes veure que sí.
ResponEliminaI funciona!
Sí Marion, però sense abusar-ne :)
EliminaMolt divertit, Loreto!
ResponEliminaM'ha agradat.
Doncs sí, ai els fills i ai les mares!
ResponEliminaI ai de qui té el do dels diàlegs!
Quina enveja, Loreto!!!
d.
Els diàlegs van molt bé per "mostrar". Gràcies Deomises!
EliminaM'he imaginat la mare i el fill discutint! molt ben trobat!!
ResponEliminaPerò aquest parell, en el fons, s'entenen molt bé. Gràcies Anna
EliminaAixò sí que és la impostura total: ni un sap pintar ni l'altra entén de res que no sigui pintar i rentar mitjons!
ResponEliminaT'ha quedat força divertit i amb uns diàlegs molt aconseguits.
Un per l'altre. Moltes gràcies Sícoris!
EliminaUi, perdó. Volia dir "res que no sigui CUINAR i rentar mitjons". Amb tanta pintura, he tingut un lapsus...
EliminaJa t'havia entés, Sicoris :)
EliminaHe rigut. Ai les mares... "sempre tenen raó"
ResponEliminaSempre, sempre.... nuse :)
EliminaMolt divertit!! M'has fet pensar en me mare que quan llegeix una novel·la sempre diu, això és tot mentida, eh?!
ResponEliminaAixò rai, mentre gaudeixi la novel·la!
ResponEliminaMolt ben trobat!
ResponEliminaGràcies Elfreelang!
EliminaDe la naturalitat també en surten bones obres. A veure si ara la mare també en demanarà drets d'autora.
ResponEliminaO drets d'imatge :)
EliminaFantàstic aquest teatre de vida.
ResponEliminaGràcies montse!
EliminaFes veure que saps posar per a la foto, jo faré veure que sé fer fotos...
ResponEliminaMolt bo!
La qüestió és fer-ho veure :)
Elimina