Balcons de llibertat. Pere Torra Pla/ Marçal Morell Torra

Navegant per internet he trobat aquesta pàgina web. Potser ja coneixíeu el text, escrit un dia abans de la gran manifestació de l'any passat. Sigui com sigui, no puc deixar de transcriure'l al blog. 

Per a què serveix un balcó?

Sembla que els balcons es van concebre per mirar a fora des de dins, però avui es fan servir també per ser mirat a dins, des de fora; ben endins, al cor dels habitants de l’immoble. A Barcelona, avui els balcons serveixen per a expressar desigs o per mostrar la identitat dels que viuen dins l’edifici.

En altre temps els balcons també havien servit per al diàleg dels amants. Quan parlem de balcons de seguida pensem en la trobada entre Romeu i Julieta, ella dalt del balcó, mostrant-se lluminosa a l’amant furtiu, parlant-li d’esquena a la família repressora; ell a baix, massa lluny de l’estimada. Romeu, a més d’enlluernat per la bellesa de Julieta, encegat de desig, també havia de fer l’esforç de mirar enlaire.

El compromís dalt del balcó no és inferior que a peu de carrer, però la democràcia, des dels grecs, necessita el carrer, la plaça, l’àgora. Convé baixar els anhels del balcó perquè, a més, des del carrer mirar els balcons castiga les cervicals.

Ah, Barcelona! Podria ser la ciutat de mil-i-un balcons. Hi són diversos, els balcons, les tribunes, les finestres i altres obertures… com són diversos els anhels de les persones que viuen als pisos i les cases.

L’expressió dels anhels, dels desigs, de la voluntat de millorar la realitat sols és possible si hi ha llibertat. Cal que la llibertat, la baixem al carrer, encara que també l’exhibim als balcons. Doncs això, balcons de llibertat.

Barcelona, 10 de setembre de 2012

Text: Pere Torra Pla
Fotografia: Marçal Morell Torra