Les muses

 

És ben curiós això que ens succeeix als escriptors. Ens passem tot el dia esperant que arribi el moment de posar-nos davant l’ordinador, anem acumulant idees, fins i tot les apuntem de manera obsessiva en els petits quaderns de notes que portem dins la bossa i, quan per fi arriba l’hora, no sabem que escriure. “La por al full en blanc”, en diuen alguns.

Actualment ja no pensem que la natura ens parli a través dels poetes, ni que la inspiració provingui de les muses, sinó que emana de nosaltres mateixos, de la manera com interpretem el que veiem o vivim. Dues persones poden contemplar juntes una posta de sol i una pot sentir-se tremendament inspirada mentre que a l’altra no li faci ni fred ni calor. I no només una posta,  imatge que, de tant tòpica, ha perdut força,  sinó també una escena quotidiana, una conversa entre dos amics... el que sigui.

Vicenç Villatoro, que deu conèixer la psicologia cognitiva –la qual compara la ment humana amb un ordinador-, quan explica d’on treu les idees per les seves històries fa un símil entre el pensament creatiu i una calaixera. Durant el dia a dia tots anem acumulant imatges, impressions, idees, llocs, olors... i els col·loquem, ordenats per temes, dins del calaix corresponent. Tot aquest material queda allà desat i fins el mateix escriptor se n’oblida. Fins que el necessita. Llavors el treu i l’aprofita tal com està o el transforma o, en el cas que no li serveixi, el torna a endreçar dins del calaix fins la propera vegada.  

Deixant de banda la teoria, no us ha passat mai que esteu escrivint una història ben planificada, amb un començament i un final perfectament apamats i, a mig fer, algun personatge se us rebel·la i es nega a complir el destí que li havíeu encomanat?

Sabeu que és una situació frustant però molt intensa. Al cap i a la fi moltes persones escrivim pel plaer de crear i, si el que creem acaba tenint vida propia, trobo que és molt millor.