El
marrec va treure el cap per la porta i va cridar “Correu tots! Hi ha una bomba!”
Immediatament
la dona pintada com una cacatua va sortir esperitada del lavabo i va córrer cap
a la porta principal. D’un cop de bossa va fer caure un got de vidre que havia
quedat damunt el taulell. Va donar una empenta a un senyor amb bastó que
maldava per obrir-se pas enmig de la multitud i, quan finalment va aconseguir
sortir al carrer, va cridar, completament fora de sí:
-Correu tots! Hi ha una bomba!-
-
Encara
no havia fet quatre passes quan, de sobte, va aturar-se en sec, a l’alçada d’uns
paletes que feien voltar una formigonera. Va col·locar-se bé la faldilla, va arreglar-se
el pentinat i va tornar a entrar a la cafeteria. Dins només quedava la barman,
que recollia les restes del got esmicolat amb una pala i una escombra.
- Encara no ha explotat?- li va dir
- Ja veus- va respondre la barman
La
dona va dirigir-se al bany. Abans d’empènyer la porta, va aclucar els ulls amb
força i va ajuntar la punta dels dits a l’alçada del nas, com si resés.Al
cap de pocs minuts va sortir amb les mans damunt del cap:
- M'han robat! M'han robat!- va cridar mentre creuava el passadís en direcció a la barra
La barman, que en aquells moments estava parlant amb una parella de policies de paisà, va fer com si no la sentís.
- Diu que és la quarta vegada que li passa?-
va preguntar el policia
- Sí, només és una trapelleria, no cal amoïnar-s’hi-
va respondre, sense deixar de recollir els trossos de vidre.
- M’han robat el “book” de fotos - va interrompre
la dona, quedant-se palplantada davant dels policies
- Senyora, si us plau, després ens ho
explica
- Disculpi però no sap amb qui està
parlant! Surto a la tele, jo!
- No em sona – va dir la barman,
sorneguera
- Nena, tu encara no havies nascut que jo
ja havia fet un munt de pel·lícules
- Ui, però deu fer molts anys- va
respondre l’altre policia, aixecant la vista del bloc de notes
- M’han robat les fotos i exigeixo
recuperar-les- va respondre la dona
- Farem el que podrem, senyora. Vagi a
comissaria a interposar la denúncia- va concedir el policia
La dona va assentir, va arreglar-se el
pentinat i va encaminar-se amb pas ferm cap a la porta.
Un cop a fora, va observar
al seu voltant, i va cridar “Correu tots! Hi ha una bomba!”.
En sentir-la els paletes van alçar la vista, van mirar-se l'un a l'altre i, sense dir ni una paraula, van continuar treballant.
Vaja, a aquesta dona se li havien pujat una mica els fums al cap, i potser per això no hi acabava de tocar gaire... o això sembla.
ResponEliminaSí, se li havien pujat els fums i no havia sabut fer-los baixar
EliminaEs visualitzen molt bé les escenes dels teus relats. T'hi felicite.
ResponEliminaHo intento, gràcies Jpmerch
EliminaA mi em sona una mica com a broma dels paletes, tips dels seus aires de grandesa, ho dic per la seva aparent passivitat...
ResponEliminaBona nit.
També seria un gir interessant :)
EliminaLa bomba és ella, quin personatge més extravagant! M'agrada l'ambient que has recreat! La falsa amenaça de la bomba m'ha recordat quan anavem al col·le i hi havia algun exàmen important que sempre hi havia algun gambirot que trucava per fer un avís fals. Trapelleries, fins que un dia va passar de veritat.
ResponEliminaUff, a la meva escola no va passar mai de veritat. Gràcies Sílvia
EliminaAi, pobra dona! Ara m'ha fet com pena...
ResponEliminaCom diu la Sílvia, la bomba és ella! I a mi també m'ha recordat les trapelleries que feien alguns quan anàvem al col·legi i teníem algun examen, però amb la diferència i la sort que no va passar mai.
Bueno, no pretenia que fes pena però, ben mirat, potser sí que en fa.
Eliminasi és que un ja no es pot refiar de ningú....
ResponEliminaDe les dones pintades com una cacatua, no :)
EliminaSí que fa com pena, aquesta dona... no sembla que hi toqui gaire, no...
ResponEliminaA la seva manera sí que hi toca, però no se n'acaba de sortir
EliminaUn relat impactant, noia, sense un final feliç. Tot i que penso que una broma falsa pot arribar a crear pànic a mooooolta gent!!
ResponEliminaImagina’t que això passa un dissabte o diumenge al mig de la rambla de Barcelona, podria arribar a ser una allau humana, un caos.
No sé si un nen tindria tanta credibilitat...
EliminaUfff aquesta dona sembla ben real i fa por de debó!, quina imaginació...:-S
ResponEliminaSi que fa por! Gràcies :)
Eliminapobra dona! a mi em fa una certa pena...molt bon relat!
ResponEliminaGràcies Elfreelang!
EliminaVolia cridar l'atenció. Boja de protagonisme
ResponElimina