divendres, 26 de juliol del 2013

Protagonisme


El marrec va treure el cap per la porta i va cridar “Correu tots! Hi ha una bomba!”  

Immediatament la dona pintada com una cacatua va sortir esperitada del lavabo i va córrer cap a la porta principal. D’un cop de bossa va fer caure un got de vidre que havia quedat damunt el taulell. Va donar una empenta a un senyor amb bastó que maldava per obrir-se pas enmig de la multitud i, quan finalment va aconseguir sortir al carrer, va cridar, completament fora de sí:   
-Correu tots! Hi ha una bomba!- 
-
Encara no havia fet quatre passes quan, de sobte, va aturar-se en sec, a l’alçada d’uns paletes que feien voltar una formigonera.  Va col·locar-se bé la faldilla, va arreglar-se el pentinat i va tornar a entrar a la cafeteria. Dins només quedava la barman, que recollia les restes del got esmicolat amb una pala i una escombra.

-         Encara no ha explotat?- li va dir
-         Ja veus- va respondre la barman

La dona va dirigir-se al bany. Abans d’empènyer la porta, va aclucar els ulls amb força i va ajuntar la punta dels dits a l’alçada del nas, com si resés.Al cap de pocs minuts va sortir amb les mans damunt del cap:
- M'han robat! M'han robat!- va cridar mentre creuava el passadís en direcció a la barra

La barman, que en aquells moments estava parlant amb una parella de policies de paisà, va fer com si no la sentís.

-   Diu que és la quarta vegada que li passa?- va preguntar el policia
-   Sí, només és una trapelleria, no cal amoïnar-s’hi- va respondre, sense deixar de recollir els trossos de vidre.  
-     M’han robat el “book” de fotos - va interrompre la dona, quedant-se palplantada davant dels policies
-        Senyora, si us plau, després ens ho explica
-        Disculpi però no sap amb qui està parlant! Surto a la tele, jo!
-        No em sona – va dir la barman, sorneguera
-       Nena, tu encara no havies nascut que jo ja havia fet un munt de pel·lícules
-       Ui, però deu fer molts anys- va respondre l’altre policia, aixecant la vista del bloc de notes
-       M’han robat les fotos i exigeixo recuperar-les- va respondre la dona
-    Farem el que podrem, senyora. Vagi a comissaria a interposar la denúncia- va concedir el policia

     La dona va assentir, va arreglar-se el pentinat i va encaminar-se amb pas ferm cap a la porta.
    Un cop a fora, va observar al seu voltant, i va cridar “Correu tots! Hi ha una bomba!”. 

     En sentir-la els paletes van alçar la vista, van mirar-se l'un a l'altre i, sense dir ni una paraula, van continuar treballant. 



21 comentaris:

  1. Vaja, a aquesta dona se li havien pujat una mica els fums al cap, i potser per això no hi acabava de tocar gaire... o això sembla.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, se li havien pujat els fums i no havia sabut fer-los baixar

      Elimina
  2. Es visualitzen molt bé les escenes dels teus relats. T'hi felicite.

    ResponElimina
  3. A mi em sona una mica com a broma dels paletes, tips dels seus aires de grandesa, ho dic per la seva aparent passivitat...
    Bona nit.

    ResponElimina
  4. La bomba és ella, quin personatge més extravagant! M'agrada l'ambient que has recreat! La falsa amenaça de la bomba m'ha recordat quan anavem al col·le i hi havia algun exàmen important que sempre hi havia algun gambirot que trucava per fer un avís fals. Trapelleries, fins que un dia va passar de veritat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uff, a la meva escola no va passar mai de veritat. Gràcies Sílvia

      Elimina
  5. Ai, pobra dona! Ara m'ha fet com pena...
    Com diu la Sílvia, la bomba és ella! I a mi també m'ha recordat les trapelleries que feien alguns quan anàvem al col·legi i teníem algun examen, però amb la diferència i la sort que no va passar mai.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bueno, no pretenia que fes pena però, ben mirat, potser sí que en fa.

      Elimina
  6. si és que un ja no es pot refiar de ningú....

    ResponElimina
  7. Sí que fa com pena, aquesta dona... no sembla que hi toqui gaire, no...

    ResponElimina
    Respostes
    1. A la seva manera sí que hi toca, però no se n'acaba de sortir

      Elimina
  8. Un relat impactant, noia, sense un final feliç. Tot i que penso que una broma falsa pot arribar a crear pànic a mooooolta gent!!
    Imagina’t que això passa un dissabte o diumenge al mig de la rambla de Barcelona, podria arribar a ser una allau humana, un caos.

    ResponElimina
  9. Ufff aquesta dona sembla ben real i fa por de debó!, quina imaginació...:-S

    ResponElimina
  10. pobra dona! a mi em fa una certa pena...molt bon relat!

    ResponElimina
  11. Volia cridar l'atenció. Boja de protagonisme

    ResponElimina