Al bar

Just entrar l’home pàl·lid va entrabancar-se amb la màquina expenedora de tabac, va fer dues gambades descontrolades, va arrapar-se a la taula que hi havia més a prop de la porta i, amb feines i treballs, va aconseguir de mantenir l’equilibri. Duia penjada una bossa esportiva a les espatlles i feia una forta pudor de brutícia.

Tot seguit va asseure’s a un tamboret de la barra, entremig d’un jove que vestia l’uniforme del servei de neteja municipal i d’una dona amb un gos negre i arrissat. En comptes d’encarar-se la barra, va col·locar-se mirant a la clientela del local. Molts ulls van abaixar-se, d’altres van fer veure que miraven el telèfon mòbil.

-       Ja podeu mirar, ja – va cridar l’home

El jove de l’uniforme va alçar-se de la cadira i va disposar-se a marxar. La senyora va estirar el gos cap a l’altre costat de la barra.

-       Ningú em pensa convidar a un entrepà? –

Algunes persones s’afanyaven a acabar-se la consumició, d’altres continuaven absortes amb el  telèfon mòbil i la majoria es girava buscant a l’amo del local.

-       Què passa? Per què ningú contesta?-

L’home pàl·lid va recolzar una bossa esportiva damunt la barra. Va obrir-la i va abocar tot el contingut damunt el terra del bar. Peles de plàtan, pots buits de yogurt, pols d’escombrar, bolquers bruts, restes de macarrons... 

-       Fa 4 dies que no menjo, collons!- Què us pensàveu que hi portava aquí dins?-

La clientela va començar a desfilar cap a la porta. Uns pocs van deixar unes monedes damunt les taules. La majoria va marxar sense pagar.

Quan van arribar a les seves llars amb aire condicionat van explicar a la família que al bar hi havia un drogoaddicte, un borratxo, un violador d’àvies, un atracador de benzineres i un segrestador de nens. 

Tots van asegurar que tenia la pell fosca i no parlava ni un borrall de català. Se’n feien creus d’haver-ne sortit vius!