Diem que un home o una dona que sobrepassa la seixantena, de
jove, devia fer goig, que és elegant, que és conserva bé, que va ben arreglat...
però difícilment que és guapo.
Mentre que créixer
és un procés natural i necessari, envellir sembla ens enlletgeix de manera irremeiable.
Em
miro a la meva filla, de cinc anys i me l’imagino amb 15 anys més. El seu
aspecte físic haurà canviat molt però serà pitjor pel fet de tenir més anys? O
només serà diferent?
Si és així, per què no
podem utilitzar aquest criteri durant tota la vida? Naixem, creixem, si ens ve
de gust ens reproduïm i morim. On és la lletjor?
Suposo que és inevitable el desgast físic i que es reflecteix a la pell i al cos. La bellesa és molt relativa, però culturalment sempre hem associat la bellesa a la joventut i és difícil de canviar-ho. El que no tinc clar on és la línia en què deixes de ser bonica i passes al devia fer goig de jove... Quantes arrugues calen?
ResponEliminaTrobo que tens força raó, ara que hi ha algunes persones grans que estan de molt bon veure... Suposo que quan ets jove ho veus d'una altra manera...
ResponEliminaHi ha una frase que no sé qui la va dir, però a mi m'agrada molt: "Quan un es fa gran, la bellesa passa de la cara, al cor"... A més no diuen també que l'arruga és bella!!!
Petons de bona nit.
La joventut és un valor que s'associa a la bellesa, tot i que no sempre coincideixen. És molt trist quan veus gent gran (i no tan gran) que ha perdut l'expressió facial a causa de les operacions amb què pretenien rejovenir.
ResponEliminaTrobo que hi ha gent maca i gent lletja a totes les edats: qüestió de genètica i de cuidar-se, però també d'irradiar un encant que no té perquè coincideir amb una bellesa estereotipada.
No sé opinar d'aquests temes perquè jo, desde xicotet, ja era lleig. L'únic que puc dir és que la teua filla amb quinze anys més, haurà canviat, però a millor.
ResponEliminaSoc estranya, ho se....
ResponEliminaJo trobo guapes les persones, amb el pas dels anys, les seves cares perden potser la "bellesa" del jovent, però guanyen amb les marques que deixa la vida. Imprimex caràcter.
La teva filla és, i serà, guapa. Sempre ho son per nosaltres :)
El comentari que havia escrit s'ha volatilitzat. Has de perdonar la lentitud, perquè em costa 20 minuts cada consulta.
ResponEliminaEt deia que fas una molt bona reflexió, suposant que l'estiu no faci perdre el pensar.
Si sabessis què penso jo davant del mirall...
Si alguna vegada en tens ocasió i llegeixes un dels totxos de Simone de Beauvoir, "La força de les coses", a mig volum trobaràs les amargues reflexions que es fa davant del mirall i recordant quan era jove.
Suposant que algú, també, es recordi de Simone de B., forta personalitat feminista a la França del temps de Sartre.
Una abraçada.
Loreto, ahir em mirava la meva (que té 14 anys) i em recordava de quan jo tenia 25 anys. Per sort, l'alegria la duem al cor, i si el greix és més evident, és llei de vida.
ResponEliminaI ahir me va fer comprar un vestit ;)
És un tema una mica arbitrari, una qüestió estètica. Associem la bellesa a la joventut, i mira que entre bellesa i vellesa només hi va una lletra que a més sona igual (en la nostra llengua). Però ja saps que això són modes també, qualsevol dia es diu que 'l'arruga és bella', i correm-hi tots a adorar els ancians.
ResponElimina