Ahir vam anar a comprar els llibres
pel curs vinent. En total, sis: dos de català, un de matemàtiques, un de
castellà, un d’anglès i un de lectura.
A banda d’això, com que la Clara deixa enrere el parvulari, aquest any li tocarà adaptar-se a molts canvis: trasllat d’edifici, deixar de seure en taules de sis per passar a taules de dos, els deures, els controls/
exàmens a final de curs... i el fet de no tenir una única senyoreta, la Mercè, sinó diferents en funció de l’assignatura.
Em temo que l’any vinent la meva filla
ja no s’equivocarà i no em dirà “Mercè” en comptes de “mama”. Segurament als
mestres tampoc els anomenarà “mama”. És una llàstima. Pels infants més petits
els tutors són una mena d’extensió dels propis pares, ocupen un lloc molt
proper dins del seu cor i per això es
fan un embolic l’hora de cridar-nos.
Seria fantàstic que això no canviés quan arriben a primària perquè no se m'acut una manera millor que els nens creixin, no només en competències sinó també emocionalment. Tant de bo les retallades ens ho permetin!
Tranquil·la que tu no has d'anar-hi. Confia en la mestra.
ResponEliminaLa confiança cega no és el meu fort :)
EliminaRecordo la il·lusió que em feia fer aquest canvi, n'estava tipa del col·le petit! Jo no m'equivocava mai de nom perquè la meva tutora de pàrvuls era l'hermana Dolors ;)
ResponEliminaClar, no sempre s'ha anomenat als mestres pel nom propi. La meva no era "hermana" però sí "senyoreta"
Eliminael meu petit també comença infantil. Però ja tinc l'experiència de la mitjana que aquest any farà 4. Tots s'adapten, tots creixen.
ResponEliminaDe totes maneres jo els porto a un cole on no canvien gaire de profe, el tutor fa la majoria de les assignatures, no fan examens ni tenen deures.. no tenen llibres i treballen per projectes. De moment sembla que funciona! es un projecte educatiu nou, a veure...
Salutacions.
Tradicionals, innovadores... tot és vàlid. Encara que per mi el més important és la manera de fer del professor (i de vegades és una loteria ;))
EliminaDeu haver-hi una component de la mestra aquí, es deu fer estimar perquè els nens la relacionin amb la família. Potser si no els tractés bé la diferència seria més fàcil de fer, però senyal que li acaben agafant molt afecte. Ara s'hauria de transformar en respecte i certa admiració pels professors, a veure si també s'ho guanyen.
ResponEliminaDifícil la tasca dels mestres!
EliminaDesitjo que la Clara tingui una molt bona entrada al món "adult" i que no hi hagi més retallades en educació, que ella i els de la seva generació són el futur del país!
ResponEliminaJo també Sícoris :)
EliminaM'ha fet gràcia llegir aquest escrit i és que ja han passat molts d'anys des de que el meu fill va fer aquest canvi.
ResponEliminaAl principi una barreja d'il·lusió i por a la novetat, així com van passant els dies la relació amb altres professors i nous alumnes va fent el seu camí ... És una altra etapa, tant per a ella com per a tu. I quan passin els anys ho recordareu amb afecte i un somriure, com el que m'has tret avui. :)
Aferradetes!!
Això espero, sa lluna. Ara sembla que el més difícil encara ha d'arribar! Una abraçada
Eliminahe fet tots aquests passos acompanyant als meus tres.....una ja és a la universitat, l'altre tercer d'eso i el petit començarà el proper any eso. Només et puc dir que patiràs més tu que ella, ells s'adapten a tot i si teniu sort amb la mestra encara més.
ResponEliminaSí, els petits s'adapten bé als canvis. En canvi, a nosaltres ens costa més. Això que tinc bon record de gairebé tots els mestres que vaig tenir! (d'alguns companys, no tant :))
EliminaEnhorabona, Loreto! Per la Clara serà important significarà pujar una escaleta més, fer un pas endavant.. Deixa que gaudeixi l’inici de curs amb MOLTA il.lusió, sense por, que és el que toca ! Fes-ne una festa d’aquest inici de curs.
ResponEliminaPer ara els llibres nous em fan més il·lusió a mi que a ella! suposo que encara ho veu molt lluny, això del nou curs. Per nosaltres el temps passa més ràpid. Una abraçada
EliminaA la mainada això de passar a primària els fa molta il·lusió, ja que es consideren grans, sobretot si els pares i mares els manteniu ben viva la motivació, que després ja li passareu el relleu a la mestra...
EliminaM'has fet gràcia amb això del canvi d'identitat; a mi sempre m'han dit pel nom, i t'asseguro que a primària, també la fan aquesta confusió, jo he estat moltes vegades la mama i suposo que elles han estat jo...I els fa molta gràcia quan s'equivoquen...
Recordo un final de curs que, fins i tot, les mares, em van fer un poema on parlen de que els nens em consideren "su segunda mamá"...
Petonets.
Com creixen... no pateixis, s'adapten i t'hi adaptes :)
ResponEliminaForma part de fer-se gran!