Aquest balcó és diferent dels que havia vist fins ara. Bonic i original! Me l'ha enviat sa lluna des de ses Illes. Moltes gràcies!
Diumenge (Damià Huguet)
Amb la saladina als peus tast la terra que tenc,
i les ones del mar, i la verdor dels pins.
Totes aquestes illes que amb un cop d'ull trescam
són la pedra d'un món on la claror fa niu,
caliu d'un foc antic, guarets que alenen fort
entre els calls del rocam i la crosta dels punys.
Cap secret no convenç el futur que vivim.
Amb terra seca als ulls, i una pedra a la mà,
voldríem llegir el nom de les fites que veim,
callant amb un alè tota la pols que hem fet.
La sal, que tot ho veu, sabrà triar el mal
que ens meni de bell nou a vèncer l'imprevist.
(De Vols des d'Orly (1995), dins d'Antologia poètica, a cura de Joan Mas i Vives. Barcelona: Proa, 1999, p. 128)
ideal per fer una taula rodona....amb unes cervesetes.
ResponEliminaRealment xulo! I ben curiós. Ara que hem vist aquest costarà enviar-te'n algun que el pugui superar...
ResponEliminaCuriosament la foto del meu últim post està feta en aquesta cantonada del balcó, el mateix dia que vaig fer aquestes. ;)
ResponEliminaMoltes gràcies a tu!!
Bessets i bona nit!
Tens raó, són uns balcons ben originals...
ResponEliminaNo coneixia aquest poeta: "la pedra d'un món on la claror fa niu", que bonic!
Petons de bona nit.
Un balcó molt bonic!!!
ResponEliminaEl poema també, jo em quedo amb els dos darrers versos que m'han captivat.
És un balcó preciós, però .. Sempre hi ha un però, però no és greu. Llàstima que no sigui una mica més gran, només això.
ResponEliminaLa poesia és bonica, m’agrada de debò, però no em facis que l'entengui a fons, crec que cadascú te la seva manera de interpretar-la i jo sóc una mica negat per a això. En aquest cas estic, amb la poesia, al costat de la Carme