El barri de Sant Narcís

Fa uns dies un camió municipal de les escombraries va topar contra una de les voltes de la Plaça Assumpció del barri de Sant Narcís de Girona, ocasionant important destrosses en la seva estructura bàsica que, segons l’Ajuntament, poden acabar provocant que l’arc s’hagi d’enderrocar.  

Com la majoria d’edificacions del barri, les voltes de la plaça van construir-se  durant la post-guerra quan –com ara- no hi havia diners per malbaratar. Per aquest motiu els polítics de torn van demanar a l’arquitecte gironí Ignasi Bosch Reitg  que “trobés un element econòmic, lleuger i estructuralment resistent” per aixecar els arcs.

L’arquitecte va trencar així amb la tendència a construir voltes de quatre punts i va establir un sistema de voltes lleugeres, d’un sol gruix de maó foradat. Va ser tota una demostració sobre com aconseguir el màxim resultat amb els pocs mitjans tecnològics i materials que caracteritzaven l’època.

El sistema també va aplicar-se alhora de construir les típiques cases “barates” que conformen la fesomia d’un dels barris amb més encant de Girona.

Amb el temps aquell barri de “cases barates” va anar-se convertint en un barri residencial – “el més privilegiat de la ciutat”, segons l’arquitecte Albert Cabrera- i, juntament amb les classes més populars, va anar-se omplint de funcionaris i professionals liberals que valoraven la bellesa de l’entorn i la proximitat amb el centre de la ciutat.

Avui dia en el barri de Sant Narcís hi conviuen persones molt diverses. Des de gent gran que hi ha viscut tota la vida a persones nouvingudes que s’hi han instal·lat recentment. La seva aparença bohèmia, a més a més,  continua atraient molts professionals liberals i artistes.

En definitiva és un barri bonic, còmode, amb molta activitat social, lluny de la contaminació del centre però suficientment a prop per arribar-s’hi amb una passejada.

Fa tres anys, tot just  instal·lar-m’hi, una de les coses que més van sobtar-me va ser que els veïns  “anaven a comprar a Girona, o a passejar per Girona ”, com si el barri mateix no formés part de Girona.

Avui jo també dic que “me’n vaig a Girona”, entre altres coses per un sentit de pertinença i perquè sóc conscient que no és el mateix.