Pencaires de mena

Aquest any el Ramadà va començar el passat 20 de juliol i va finalitzar ahir, 19 d’agost de 2012 amb la posta del sol.

Durant aquest període els  musulmans catalans han celebrat la seva festa grossa, la qual commemora la primera revelació de l’Alcorà que Déu va fer al profeta Mahoma quan aquest es trobava  al desert.

Des de que surt el sol fins que es pon els creients han de complir una sèrie de preceptes, com ara dejunar, practicar la caritat, no prendre substàncies tòxiques i no practicar relacions sexuals. Un cop arriba el capvespre, però, comença la celebració i les famílies i amics es reuneixen dins les llars per realitzar àpats abundosos, explicar històries, fer tertúlia i, en alguns casos, intercanviar-se regals.

El Ramadà és, doncs, una època alegre que té molts punts en comú amb la Quaresma cristiana, sobretot pel que fa al dejuni i a l’oració. De fet, el dejú és una pràctica habitual en moltes cultures ja que, a més a més de ser saludable, purifica l’organisme i permet assolir una visió més espiritual de la realitat.

Dins la nostra societat, principalment cristiana malgrat hi ha una gran diversitat de religions, hi ha persones que veuen el Ramadà com una mena de ritual estrany i tèrbol i, fins i tot, arriben a qüestionar el rendiment dels musulmans alhora de treballar –sobretot si la feina requereix esforç físic- durant el període d’abstinència.  

Una altra festa religiosa que també té molts de seguidors en el nostre país és el Nadal, que són uns dies en els quals els cristians commemoren el naixement de Jesús. Com el Ramadà, és una celebració familiar centrada, principalment, en l’oració i la solidaritat entre les persones.

Malgrat  les dues celebracions són similars els catalans no les tolerem de la mateixa manera ja que, mentre pel Ramadà tot són maldecaps, durant el Nadal tot és joia i alegria.

De fet el Nadal gairebé no té repercussió en la vida diària de les persones. Veiem-ho.

Si necessitem anar al metge o gestionar un tràmit burocràtic hem de prendre paciència i acceptar que la majoria de professionals estan de “pont” (d’una llargada que en altres països seria impensable). Per tant, doncs, ens atendran amb  ritme nadalenc.   

Un altre esdeveniment que cal saber –i celebrar- és  que durant la nit de Reis no  podrem circular ni amb cotxe, ni amb bus, ni amb bicicleta pel centre de cap ciutat ni poble, ja que les carrosses reials tenen prioritat.

Els pares i mares encara tenim més motius per alegrar-nos ja que totes les escoles i instituts tanquen durant, com a mínim, 15 dies. Ens tocarà, doncs, “tirar” dels avis o inscriure als nens en algun casal- guarderia el qual, en sintonia amb les festes,  ens cobrarà un preu estel·lar.

Pel Ramadà, en canvi, els ciutadans córrem l'enorme risc de trobar-nos  musulmans mudats i perfumats transitant pel carrer, camí de la mesquita o de casa dels familiars.

I, per si amb això no n’hi hagués prou, en alguns casos és possible que arribem a sentir algun cant religiós, fet gairebé tan greu com que els musulmans no rendeixin a la feina durant l’abstinència.

És evident que no és el mateix.