Fa uns quants anys que la
psicologia social es dedica a estudiar els estereotips, o sigui, les creences
més o menys estructurades que les persones elaborem envers un grup social. No són més que generalitzacions que fem de manera
precipitada i que acostumen a estar basades en una informació incompleta o
errònia.
Els estereotips, però, són
necessaris perquè simplifiquen la realitat, ens ajuden a comprendre-la i fan
possible la socialització entre persones. Ens permeten estalviar esforços ja
que intentar veure-ho sempre tot amb una mirada ingènua, sense models,
resultaria esgotador i fins impossible.
Els estereotips poden ser
favorables (tots els bombers són valents) o desfavorables (els xinesos no s’integren).
Quan són positius comporten una sobrevaloració de la condició a la qual
fan referència. Quan són negatius, en canvi, s’anomenen prejudicis i, si els portem a l’extrem, poden
conduir-nos cap a conductes radicals i intolerants, com ara el sexisme, el
racisme o l’homofòbia.
Ens agradi o no els
estereotips són inherents a l’espècie humana i, per tant, n'hi ha per
triar i remenar. El primer pas és assumir que tots en tenim i, a posteriori,
entrenar-nos per identificar-los i desfer-nos-en, especialment d'aquells que no ens
aporten res de bo.
Reconèixer-los és senzill, només cal que parem atenció al vocabulari que
utilitzem. Paraules com “tots”, “la majoria”, "sempre" i “en general” haurien d'alertar-nos de la seva probable presència. Després caldrà que despertem l’esperit crític que tots i
totes tenim, allò que s’anomena “obrir la ment”. Si ho aconseguim segur que ens
haurem apropat un xic més a la veritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada