Lectures calentes

 "En el cas dels mesos de juliol i agost, la literatura ha de posseir els mateixos efectes balsàmics que una bona dutxa, una llimonada fresca o un gelat de taronges mandarines [...]. Hem de mirar de tirar cap a l'humor, l'amabilitat, la gràcia i la galania. Tot això són virtuts literàries que refresquen." Jordi Llovet

Per algunes persones que no tenen el costum de llegir massa arrelat, l’estiu és el moment ideal per començar una novel·la  ja que disposen de prou temps lliure per fer-ho tot. O sigui, estones per mandrejar damunt el sofà, per mirar la televisió, per sortir amb els amics, per escoltar música, per badar i, a més a més, per llegir. D’altres, en canvi, mantenen l'hàbit tot l’any i  el fet que sigui estiu no els representa cap excepció.

Als primers segurament els vindrà de gust una novel·la que, tal com diu Jordi Llovet, els refresqui i els entretingui, que sigui de bon entendre i que no requereixi gaire concentració. Si, a més a més, pesa poc molt millor  perquè podran portar-la al damunt quan vagin a torrar-se a la platja o quan viatgin en avió amb destí a les Illes Caiman.

Hi ha novel·les “refrescants” de molta qualitat i que mereixen molt la pena de llegir. Entre d’altres, els recomanaria “El moliner udolaire” d’Arto Passilina, “La tieta Mame” de Patrick Dennis, “Quatre germanes” de Jetta Carletton, “Els jugadors de Whist” de Vicenç Pagès i, per què no, alguna novel·la gràfica com “La perdida” de Jessica Abel.

Per aquells que llegeixen tot l’any i prefereixen una novel·la que tingui moltes pàgines i que, a més a més, els atrapi intensament els recomano dos clàssics, “El Casalot” de Charles Dickens, amb l’afegitó que aquest any és celebra el bicentenari del seu naixement (1812- 1870) i “Els Miserables” de Víctor Hugo (ambdós autors revolucionaris i crítics amb la societat, malgrat fossin d’un altre segle). Potser és el que ens cal avui dia.