El pòsit del desenfré

Som a l’estiu i convé escriure sobre temes refrescants. Tal com està el panorama, però, constitueix una tasca cada cop més dificultosa, malgrat necessària.

Podem jutjar escaient, doncs, parlar de viatges, de tapes i gelats, de turisme, d’esport, d’ excursions, de la platja, de biquinis, de mainada, de flors, de llibres, de festivals... i inadequat  fer-ho de diners, crisi, atur, política, malalties o focs, entre d’altres.   

D’entre  els temes benvolents n’hi ha un que sempre em sedueix. Es tracta dels llibres els quals prenen una dimensió especial durant la canícula i es converteixen en aliats fins i tot de les persones que no acostumen a tenir-los massa en consideració durant la resta de l’any.  

Relacionades amb els llibres  hi ha les llibreries i, entre elles, les llibreries de vell, la majoria de les quals es troben  ubicades a Barcelona.

Fa temps, quan estudiava allò que abans s’anomenava Formació Professional, el professor de català va organitzar-nos una sortida a la capital precisament per visitar algunes d’aquestes emblemàtiques llibreries.

No recordo quin treball acadèmic vam haver de realizar després però sí que  havíem de localitzar les llibreries en un plànol, recórrer els carrers fins trobar-les i  fer-nos una fotografia davant el rètol de l’establiment.  

De donar-hi un cop d’ull, però, no ens van dir res així que, deixant-nos portar pel tarannà inquiet que caracteritza les persones molt joves, no vam entrar dins cap de les llibreries i no vam remenar ni un sol llibre de vell.

Acadèmicament parlant pot semblar un experiment fallit  però, a llarg termini, va convertir-se en un exercici del tot profitós, fet que agraeixo de cor a aquell professor que va fer-ho possible.

Tenint en compte, a més, que es considerava que els alumnes de Formació Professional érem, per norma, mals estudiants i que, per tant, la instrucció havia de ser essencialment pràctica, encara hem de valorar més l'excepcionalitat d'aquella avinentesa.

La veritat és que l'experiència va contribuir a què alguns alumnes comencéssim a estimar els llibres i a què  jo  pugui escriure aquestes línies tan estiuenques, malgrat sigui evocant l’oportunitat perduda de visitar algunes llibreries que, malauradament,  avui dia ja no hi són.