Els estereotips, la pràctica





Els estereotips es troben per tot arreu. Un dels més arrelats en la nostra societat és aquell que pressuposa que els homes són forts i agressius i les dones dèbils i sensibles.

Igualment algunes dites populars com “A la dona i a la burra cada dia una surra” o “Cap home savi i discret diu a la dona un secret” també exemplifiquen certa tolerància dels prejudicis sexistes en la cultura popular.

Avui dia, però, la televisió és la principal divulgadora dels estereotips gràcies, majoritàriament, als anuncis publicitaris i algunes sèries que provenen dels Estats Units (especialment les comèdies familiars i les destinades a adolescents), però també de  casa nostra.  Un exemple molt clar és “Gran Nord” la qual, amb l’objectiu de cercar la rialla fàcil, insisteix en l’estereotip de “noia civilitzada de ciutat contra els feréstecs habitants de les muntanyes”.  

Programes com “Tot un món” en canvi, han estat pensats expressament per desmuntar els prejudicis vers les persones vingudes de fora.

 

 Els concursos tampoc no en són cap excepció i alguns ja no es limiten a difondre els prejudicis de manera implícita sinó que ho fan obertament, integrant-los fins i tot en les seves pròpies normes de funcionament. Ja havia parlat fa temps del desaparegut concurs “Salta a la vista” http://desdelbalc.blogspot.com.es/2012/01/salta-la-vista.html però voldria afegir-ne un parell més que em semblen ben representatius.

D’una banda tenim l’ “Ahora caigo ”, un típic concurs de preguntes i respostes  emès per Antena 3. Un concursant central s’enfronta a deu oponents i és el mateix concursant central qui ha d’escollir l’ordre en què comencen a jugar la resta. Cada concursant, doncs, adopta el criteri que vol, o pot, per fer la tria d’oponents. Alguns els escullen per l’alçada, d’altres per si tenen cara d’intel·ligents, d’altres pel sexe... dependent del moment del concurs en el qual es troben.  

Allò més interessant, però, és quan els contrincants s’han de presentar ja que acostumen a informar-nos de la seva professió. És llavors quan els estereotips  prenen la màxima importància ja que, segons quin ofici facin, són considerats millors o pitjors rivals. Si treballen de professors, d’enginyers, de metges... o senzillament són graduats universitaris s’han de témer.  Però si treballen de taxistes, d’administratius, de mecànics, de mestresses de casa, de botiguers... el concursant central pot relaxar-se ja que l’adversari serà més fàcil de vèncer.

Si tenim en compte que el concurs consisteix en resoldre preguntes de cultura general com si es tractés del joc del penjat resulta evident la poca rellevància que té la professió dels concursants, tret que, com en Màrius Serra,  es dediquin a l'enigmística.

D’altra banda també voldria fer referència a “Lo sabe, no lo sabe”, un concurs de la cadena Cuatro. El seu funcionament consisteix també en encertar preguntes de cultura general però aquí  no ha de respondre el concursant sinó que ha de trobar, enmig del carrer, persones que ho facin enlloc seu.

La peculiaritat és que cada pregunta porta associada la condició de si s’ha d’encertar o no. Així el concursant de vegades haurà de buscar persones que responguin correctament i d’altres que ho facin de manera errònia. Només cal estar atents a quines persones escullen els participants en cada cas per descobrir els estereotips que hi ha al darrera. 

Repassar tots els prejudicis que fomenta la televisió és una tasca ambiciosa i inacabable, però no estic segura que tingui massa interès. Com ja he dit abans, els estereotips formen part de tots els individus i de totes les societats i només una voluntat ferma d’eradicar-los, que s’ha d’entrenar a les escoles, a casa i sobretot en els mateixos mitjans de comunicació, farà que en tinguem menys o que, com a mínim,  no els confonguem amb la realitat.