El lladre

El narrador i el punt de vista:  El narrador càmara pot narrar allò que veu, sent, olora... però, a diferència del narrador omniscient, no coneix els pensaments ni les emocions  dels personatges. Tampoc no sap què va succeïr en el passat ni què succeirà en el futur.

 El narrador càmara ha de conformar-se a descriure l'espai, l'aparença dels personatges, enregistrar gestos, accions i paraules.  

Tot just el noi va introduir la targeta dins de la ranura del caixer automàtic, l’home de l’abric beix va sortir del cotxe, va creuar el carrer a pas ràpid i va acostar-se-li per l’esquena.

Quan va tenir-lo a frec, l'home va treure’s de la butxaca de l’abric una petita navalla i, sense obrir-la, va clavar-li el mànec al clatell. Immediatament el noi va provar de girar-se però l'home va empentar-lo amb el braç que tenia lliure, fent-lo tornar a la posició inicial, de cara al caixer.

-       La cartera, ràpid! –va bramar l’atracador

Sense pronunciar ni una paraula el noi l’hi va entregar i l’home  va guardar-se-la dins de la butxaca. Després, sense deixar d’amenaçar el jove amb l'arma, va recular un parell  de passes, va tornar a creuar el carrer, va entrar dins del cotxe i va desaparèixer carretera enllà.

Encara davant del caixer el jove va mirar-se la targeta, que continuava apuntalada a la ranura, i la va empènyer cap a l’interior. Va assajar diverses  combinacions de xifres fins que la màquina va bloquejar-se. Després, en un rampell d’ira, va ventar un cop de puny a la pantalla, va etzibar una puntada de peu a la paret i va allunyar-se amb el cap cot. 

Al cap de poca estona, l’home de l’abric beix va asseure’s al sofà de casa seva i va disposar-se a revisar la cartera, dins la qual solament va trobar un parell de bitllets de deu euros, algunes monedes i diverses targetes promocionals. També hi havia un carnet de conduir, una cartilla sanitària i un carnet de la biblioteca municipal.

Els tres documents pertanyien a la senyora Alícia Homs Martínez, jubilada.