Les festes d'aniversari, un altre cop

Passades les vacances de Nadal, quan els nens i nenes retornen a escola, fins i tot el menut de la classe, aquell que celebra l’aniversari pel desembre, ja  ha complert els anys. Comença, doncs, una nova tanda d’aniversaris que caldrà celebrar, cosa que moltes vegades significa conformar-nos a passar la tarda en el parc infantil de moda.

Aquest any alguns pares i mares de la nostra escola han proposat, en comptes que cada família organitzi una festa individual, de fer-ne una de conjunta al final de cada trimestre on podran assistir tots els nens i nenes de la classe, sense distincions. La idea és bona, diuen, perquè, entre molts altres motius, cap infant és discriminat per raons d’amiguisme.

L’Optimot apunta que “amiguisme” significa tenir favoritisme amb els amics. És clar, un nen s’estima més fer favors a un amic o amiga que a un company amb qui no té res en comú. I, a l’hora de celebrar l’aniversari, prefereix els amics, a pesar que en tingui pocs.  Quin mal hi ha, doncs, a discriminar per amiguisme quan parlem d’infants que tot just comencen a experimentar l’amistat?

El problema és que hi ha adults que creuen que el nombre d’amics que tenen les persones està relacionat amb les seves habilitats socials o, pitjor encara, amb la seva vàlua. Per això s’angoixen davant la perspectiva d’una festa d’aniversari poc concorreguda i, si poguessin, fins i tot prohibirien les celebracions individuals per evitar patiment als infants que no hi són convidats.

Penso que és poc probable, però, que els nens i nenes –sobretot els més menuts- comparteixin aquesta creença tan rebuscada. Per tant, deixar-los escollir a qui conviden a la seva festa o haver de guanyar-se un lloc a la dels altres no els representa cap maldecap que no puguin entomar sinó que constitueix una oportunitat de créixer que no hauríem de negar-los.   

Una altra cosa és que les mares i els pares ens vulguem estalviar la feinada que comporta organitzar la festa tot sols.