Ja
fa set anys que compartim la llar amb un gos menut, fornit, rabiüt, presumptuós,
dominant, intel·ligent, fidel, cabut, juganer, desconfiat, enèrgic, manyac amb
els de casa i esquerp amb els de fora.
Malgrat
que, per la seva mida, no se’l considera oficialment un animal perillós, cal
anar amb compte perquè desafia a tots els congèneres mascles que troba, sobretot si tenen el morro aixafat, com els boxers o els buldogs. I si els amenaçats no es
mostren submisos ja podem córrer tots!
En
fi, és un animal amb caràcter. Com algunes persones. Hi ha gent que, sota la
bandera de la sinceritat, escometen contra els demés de la pitjor manera, cercant
de fer-los sempre el màxim de mal. Després,
per apaivagar els remordiments, reconeixen tenir massa caràcter i es queden tan
amples.
El meu gos és de la raça Jack Russell Terrier
i, si us informeu del seu temperament mitjançant revistes o articles
especialitzats o si en coneixeu algun d’aprop, coincidireu en que la majoria
d’animals d’aquesta raça tenen un caràcter similar.
Igual que les persones, la diferència entre un bon Jack Russell i un de no tan bo no recau en el temperament, que pot modelar-se, sinó en l'educació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada